¿Qué lecturas os seducen más?

domingo, 27 de marzo de 2011

El multitudinario encuentro poético de Viladecans "Vilapoètica" se anunciará el próximo 29 de marzo


La "Asociación Cultural Anceo" y el Ayuntamiento de Viladecans presentarán, el 29 de marzo de 2011 a las 19.00 h, en el Centro Cívico para jóvenes Can Xic (Viladecans), el programa Vilapoètica, el cual empezará el 9 de abril, en el marco de dos certámenes de relato y poesía con la participación de más de 200 poetas de distintos lugares de la geografía española que amenizarán, con varios recitales, las distintas actuaciones musicales y «perfomances» que completarán el evento.

Para saber más: www.vilapoetica.org Imprimir artículoWikio

miércoles, 23 de marzo de 2011

L'Ateneu enceta amb èxit la primera presentació del llibre de l'advocada Solsona




A la foto: L'advocada i gestora administrativa, Gemma Solsona, signant llibres al final de l'acte.





El sentit d'una vida es presenta, oficialment, a l'Ateneu Terrassenc


El proppassat dimarts 22 de març, l'advocada terrassenca Gemma Solsona féu la primera presentació de la seva autobiografia, El Sentit d'una vida, a l'Ateneu Terrassenc.

L'acte, que va ser presenciat per una quarantena de persones, entre les que es trobaven coneguts de l'autora, espontanis i habituals als actes que organitza la tradicional entitat egarenca, i que fou encapçalat per l'escriptor i membre de la la junta directiva de la mateixa, Àngel Brichs, fou un èxit. Proesa que l'autora pensa repetir en les més de deu presentacions i actes diversos que té preparats, amb motiu d'aquesta publicació, arreu de Catalunya.




Imprimir artículoWikio

domingo, 20 de marzo de 2011

Oriol Regàs, promotor de la 'Gauche divine', ens deixa per sempre...


Imatge: © www.ateneubcn.org

El mític fundador dels locals d'oci nocturn que foren el veritable emblema de la burgesia barcelonina «més reaccionària» dels 60 i 70, Opendown i Bocaccio, Oriol Regàs, ha mort...



El dijous 17 de març sabérem la trista notícia, però el record és impossible d'oblidar en la memòria d'aquells que visqueren un bri de llibertat a l'underground barceloní d'aquells anys foscos. Veritable anfitrió d'aquella classe benestant (poetes com J. Gil de Biedma o Barral, escriptors com Terenci Moix o arquitectes com Ricard Bofill foren asidus a les seves festes...), com digué ja fa uns anys l'escriptor Eduardo Mendoza, «Oriol no quería hacer cosas trascendentes, pero las cosas que hacía trascendían. Él se fijó en una Barcelona diferente, bienestante, culta, guapa y progre. Y le puso piso»; tot concloent, «Oriol te has convertido en un mito, como Errol Flynn».




El poder de las palabras




Nos hablan de impulsos, de pensamientos antagónicos, de sueños y realidades dispares que nos remiten a tristezas y alegrías, pero también a excesos y veleidades, andanzas nuestras de dudoso criterio y de dudas en grandes proporciones; pero cuando suscitamos palabras determinadas, conceptos exiguos que entrañan misterios imperceptibles, el subsconsciente condiciona nuestro humilde raciocinio, lo cual nos hace perder el control. Un hecho que nos acompleja, nos hace temblar y nos condiciona, sin duda alguna.


Cuando leemos o escuchamos verbos como acariciar, besar, penetrar, un proceso bioquímico se produce en nuestro cuerpo, y un impulso irracional e irrefrenable recorre nuestro cerebro a causa de un nodo simbiótico que se yergue ante la explosión de placer inmaterializado que vendrá de la mano de la conductora de dicho proceso: la imaginación. Todo nos lo decimos. Y no hay necesidad de realizar nada para creerlo posible. Basta con pensarlo y dar rienda suelta a nuestras pasiones, a nuestros sentidos, desinhibiéndonos, sin pensar en las consecuencias.
¿Qué consecuencias? Sólo falta que repitáis en vuestras cabezas una misma idea, un mismo deseo, un mismo pensamiento, y quedaréis subyugados al mismo. Entonces perderéis la capacidad humana que hace de nosotros unos seres especiales y caeréis víctimas de vuestros instintos animales, remontándoos a las leyes naturales, estrictamente biológicas y no cognitivas, que rigen el mundo animal. Vuestros niveles de serotonina quedarán establecidos en un porcentaje definido por la medida de vuestros intereses, ya unidos a los cambios eidéticos de vuestro carácter. La verdadera inutilidad de todo ello: que si no creéis no sentís, pero tampoco podéis experimentarlo si tampoco lleváis a cabo la segunda parte del proceso: el sexo, entendido como praxis, en este caso. Para ello debemos aprender a dominar nuestros impulsos y enjugar nuestras lágrimas de placer para mediar en algo también propio del mundo animal: el cortejo. Más allá: lo que nos depare la noche, el día, la vida, nosotros, y sobre todo, un criterio muy crítico, o cínico, depende de como se mire y con quien te acuestes. Pero ante todo: palabras, ya sean de Safo o de Sade, de Casanova o de Tenorio; conceptos, preceptos, formas de actuar: mucha imaginación...




Artículo: ©Ángel Brichs
Imagen: © Wikimedia Commons


La plataforma 'NO RETALLEU LA CULTURA' surt al carrer!


Imatge: © www.aelc.com


El proper dilluns, 21 de març de 2011, un conjunt d'associacions culturals, de les que l'AELC (Associació d'escriptors en llengua catalana) n'és una de les més fervents propulsores de la iniciativa, convoquen una manifestació sota el lema 'NO RETALLEU LA CULTURA', per fer front a les retallades pressupostàries dins l'àmbit cultural. La concentració tindrà lloc a les 19.00h a la Plaça dels Àngels (MACBA) de Barcelona.






martes, 8 de marzo de 2011

Diàlegs amb els autors, I: Gemma Solsona





Uns mesos ençà, un relat de l'exadvocada terrassenca Gemma Solsona fou publicat en aquest bloc tot servint d'avançada d'una publicació major. Una obra concebuda dins el numus d'una dona patidora, mare, filla i experta (com moltes d'altres) en les qüestions més vitals, en les facetes de viure. De nou, i per a LITERATURA DEL MAÑANA, en un dia molt especial com és aquest 8 de març de 2011, data anual en la que acostumem a celebrar el dia de la dona, l'autora ens ha concedit una entrevista a la que ens parla, a grans trets, de la seva obra: El sentit d'una vida.


Pensada en clau autobiogràfica, El sentit d'una vida (Editorial Fonoll, 2011) és, com digué l'autora en una recent entrevista que li féu el Diari de Terrassa, «un exercici d'aprenentatge emocional». Tota «una odisea personal que no s'hagués transformat en literària sense la col·laboració d'Àngel Brichs, el tutor del meu llibre», afegia també Solsona en aquella entrevista. Al llibre, una dona de quaranta anys fa una valoració, mitjançant una sèrie de flashbacks, de les circumstàncies que l'han portat fins ara. Sense avergonyir-se de res, l'autora realitza un anàlisi acurat dels fets més importants que han marcat la seva existència; una vida gens fàcil però tampoc «especialment diferent» comparada amb d'altres. En conjunt: una autobiografia adaptada als nous principis ètico-cívics del segle XXI: la compassió i l'intercanvi de coneixements. O dit d'una altra manera: compartir (to share), un verb que s'ha convertit en tota una divisa del nou mercat de la consciència que és Internet, on els nous mitjans de masses més usats (els blogs i les xarxes socials) s'han fet seu un llenguatge virtual on el caràcter deshinibit, la transparència amb un mateix i el desig d'explicar-ho tot són predis dominants; fet que Solsona empra per tal de crear un argument més o menys linial que, lluny de versar-se en la sovint avorrida equació històrica que duen integrada aquest tipus de publicacions, s'accentua com una historiografia amb un notable contingut gràfic (amb un gran número de fotos), i per les conclusions que l'autora afegeix al final de cada capítol, fet que dóna a l'obra un doble interès: històric (quant a l'argument, més propi de la narrativa de realisme social), i pràctic (quant al significat, més immers en la temàtica dels llibres d'autoajuda que en els llibres-bloc d'autorealització personal). Dos vessants que l'autora, en el seu saber, ha sabut lligar molt bé...



_L'entrevista_


Què féu canviar la seva trajectòria d'advocada per una de nova, com a escriptora?
No és que hagi substituït la trajectòria d’advocada per la d’escriptora ja que una podria ser independent de l’altra. He escrit aquest llibre perquè als 38 anys vaig sentir la necessitat (i dic necessitat, perquè si no ho faig rebento) de concedir-me un regal per escriure tot el que la vida m’ha donat, que no és poc. Fou la consciència de la pròpia mort i el primer contacte amb la maduresa la que m'impulsà a fer-ho.


Quan valora la seva vida, ho fa en passat o en present? El sentit d'una vida, llibre que estarà a la venda en breu a les millors llibreries catalanes, és un resum d'això o una mirada desacomplexada de la realitat de la dona del XXI?
Valoro la meva vida en present però sense despreciar el passat, ja que el passat m’ha servit de pont per a viure l’ara i l’avui, i el present és el que em projectarà cap al futur.
El sentit d’una vida és més aviat el segon que em planteja: una mirada a la realitat sense complexes, amb totes les aspiracions d'aquesta dona del XXI, volent lluitar contra l’antic paradigma de dona «a mitges», a casa, només servint al marit i cuidant dels fills.


Vostè, com a experta en mediació familiar, ha estat testimònia d'alguns casos de violència domèstica. No creu que el fet d'abordar aquesta temàtica en tot un capítol, en la seva obra, esdevé una postura capciosa, potser inclús feminista?
Al contrari, tot el que exposo al llibre és veritat i no hi ha voluntat manipuladora, si no m’estaria enganyant a mi mateixa. He estat fidel amb mi. Qui em llegeixi, es podrà fer una petita gran idea de la meva personalitat, la qual no és d'activista però sí un xic feminista, i és que sempre he tingut la percepció que, només pel fet de ser dona, les dones haguéssim d’afegir un plus a la nostra vàlua perquè se’ns reconegui com a tals.

Les seves relacions amoroses, tal i com argumenta al llibre, són d'allò més normal. Amb tot, cal dir que ha patit diversos desenganys a les seves carns. La darrera notícia de seu imminent divorci en podria ser l'última. Dins la seva experiència, com creu que hauria de ser una relació de parella perfecte?
Efectivament, aquesta setmana vinent signarem el conveni de divorci i no m’ho acabo de creure. És una cosa que m’he trobat, no l’he buscat. Tot i que m’ha vingut com una galleda d’aigua a sobre, el temps ho curarà tot; en aquesta vida, tot té solució, menys la mort.
Pel que fa a la segona, crec que la relació de parella perfecte hauria de tenir els següents ingredients: una gran dosi d’amor, molta comunicació, absoluta confiança, empatia, saber compartir, saber escoltar l’altre, tenir en compte els interessos de la parella i no només els personals i aplicar, tal com explico al llibre, la «teoria de l’estira i arronsa».











Per últim, digui'ns, el sentit del seu llibre, s'orquestra dins l'autoajuda o pretén aniuar en la línia d'un subgènere nou, creat al marge de l'era digital en la que vivim, i que consisteix, igual que molts blocs i xarxes socials conegudes, en copsar i compartir la nostra vida amb els altres?
Personalment crec que té més d'autoajuda que de símils amb aquestes noves eines comunicatives, i de voler transmetre el que a mi m’ha anat bé, per si algú li pot ser útil. Si només volgués compartir la meva vida amb els altres i escriure a raig la meva modesta biografia, i que ningú no s’hi pogués sentir identificat, no tindria cap sentit, i no serviria de res. La meva idea és invitar als lectors a reflexionar sobre temes tan corrents com la vida i la mort, les relacions familiars, les relacions de parella... I que la lectura d’aquest llibre, no només pugui servir d’entreteniment sinó que algú s’hi pugui sentir identificat en algun aspecte o altre.



Títol: El sentit d'una vida
Gènere: Autoajuda
Autora:
Gemma Solsona Peñarroya
90 pàgines
Disponibilitat i preu: CONSULTAR
Més info.:
www.editorialfonoll.cat





Copyright:


Reportatge i entrevista:
©LITERATURA DEL MAÑANA

Fotografies:
©Gemma Solsona


Poesía en blog, XXVI: Ana Romano

Artesanía

Un choclo en la mesa
desgrana
sus perlas


Ruedan
en un plato
como cuentas de rosario

Desafectada
una mano
decide
qué empanada
completa.





Culata

Degrada

Vagabundos

El golpe
certero.




Puñetazo

La marca
desmembró la tersura blanquecina
Ahondó
el tajo
El rosado
de rojo se empapó
Frente a la oreja
la curvatura
El hilo envidioso
bordó la costura
Soñó con su cara
Sin ataduras
el recuerdo
Es con el destino
que jugó.




Epílogo

Aguerrido
se confundió
de esquina:


arrumaco
que aturde
en deseo.







Ana Romano es profesora de lengua francesa. Ha obtenido premios y menciones en certámenes literarios, e integrado varias antologías. Ha participado en talleres de poesía coordinados por Fernando Molle, Walter Cassara, Hernán A. Isnardi, y en la actualidad, con Rolando Revagliatti.
Se intuye en su lírica un gusto especial por el simbolismo, hecho que en los cuatro poemas que les brindamos se presta a manifestarse por el mismo concepto alegórico de sus títulos, siendo una metáfora sensorial expresa de lo que las escondidas palabras de los versos que los forman nos quieren dar a entender.


Copyright:


Poemas, fuente biográfica y foto:
©Ana Romano


Reseña:
©LITERATURA DEL MAÑANA





Poesía en blog, XXV: Giovanna Chadid



BALADA DESOLADA

Balada desolada y gris de la mañana que en su aurea eternidad clarea…
En los recónditos parajes de la nada y en su extensión invisible marea.
Silencioso susurro de la mente que al cuerpo engaña y quiebra la cabeza.

_
Taciturno recuento de pesares…
_
Estériles y efímeras palabras que atormentan la calma, y vuelan la paciencia.
Auriendrino amanecer, atormentados días, solemnes noches efímeras!
Castillos de pensamientos…
Eternas canículas.
Boletos de un viaje a la nada…
Que se torna recto y estático, sumido sonido de hojalata que deja un mal sabor…
El sabor de la inexistencia.







Giovanna Chadid (Bogotá, 1985), es una poeta colombiana que imprime en sus versos una fuerte personalidad crítica, quizá algo enrebesada para el tiempo en que vivimos, influyente en corrientes filosóficas dispares (existencialismo y simbolismo, principalmente) que se nutren de la lírica asonante y categórica que utiliza.

El ensayo poético, como método para llegar al fin, representa el quid pro quo de una joven poeta, ganadora de una beca de creación poética de la Casa de Poesía Silva en 2009, autora de antologías como Degustando palabras (2008) o de novelas, como una juvenil que piensa de publicar durante este 2011, nos dan ávida cuenta de que en literatura, lejos de saberse todo, todavía queda mucho por ver y descubrir.



Copyright:


Poema, fuente biográfica y foto:
©Giovanna Chadid


Reseña:
©LITERATURA DEL MAÑANA


Skora cierra una exposición un tanto verniana




Roquetas de Mar, ciudad donde reside la novelista Anna Skora ha sido el lugar, y su faro, junto al Castillo de Santa Ana, el sitio que sirvió de sala de exposiciones (del 1 al 6 de marzo de 2011) de las últimas creaciones de una autora que, aparte de cumplir el sueño épico de todo escritor (escribiendo una obra de éxito por año), también le descubrimos, hace pocos meses, una pasión por la costura que bien podría entreverle una parcela artística muy singular.


Asimismo, en un entorno idílico que suscita retoños románticos y aventureros argumentos, Skora aprovechó para hacer un avance de los próximos proyectos culturales que está llevando a cabo, a aquellos visitantes que la fueron a saludar.


Agenda cultural de marzo y abril de 2011. Eventos solidarios, exposiciones y subastas de arte:







Presentación de "Colchón solidario". El presidente de la ONG Ayuda Directa, Marcial Peralejo, el cónsul de Haití en Barcelona y el periodista de TV3 Eduard Sanjuán, entre otros, presentarán un acto que busca solidarizarse con algo tan digno como el derecho que todos tenemos a dormir tranquilos, para un pueblo que lo ha perdido "literalmente" todo. El próximo 14 de marzo de 2011 en el Club Catalunya Caixa, Calle St. Pau, 112-114, a las 11.30 h (Barcelona).








Subasta directa de fotografías. El fotógrafo boliviano residente en Terrassa, Aldo Cardoso, pone al alcance de todos aquellos interesados una serie singular de imágenes de alta calidad, las cuales han representado, en los últimos años, parte del trabajo multidisciplinar de este artista: https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101233919132586000729&target=ALBUM&id=5578817477595280033&authkey=Gv1sRgCPCi3NOk39eUmQE&feat=email
_
Por más información o contactar directamente con el autor:
(+34) 676 33 16 32 - creativitatarts@gmail.com






Presentación de la autobiografía "El sentit d'una vida", de Gemma Solsona. En el Ateneu Terrassenc, (Paseo del Vapor Gran, 39 pasillo B), el próximo martes 22 de marzo de 2011, a las 19.30 h (Terrassa).













III Encuentro nacional de sexualidad. Infidelidad, celos y relaciones peligrosas. En el Teatro "La Ciudad", del 8 al 10 de abril de 2011; 3 Oriente 1001, Col. Analco, Puebla (México). Más información en www.unicarlrogers.com.mx









El 1r Simposi sobre pintura mural s'estrena amb èxit



Una seixantena d'investigadors i estudiants d'aquesta disciplina pictòrica, junt amb una vintena dels més destacats experts d'arreu dels països catalans, Mèxic o USA en la matèria, sota els auspicis del Grup de recerca, Assessorament i Investigació Aplicada en el camp de la Pintura Mural, adscrit a la Fundació Bosch i Gimpera (Universitat de Barcelona), es reuniren els propassats 5 i 6 de març d'enguany a la sala d'actes de la Regsega a Tàrrega (edifici institucional del Canal Segarra-Garrigues).

El col·laborador d'aquest bloc, Àngel Brichs, crític d'art i membre de la junta directiva de l'Ateneu Terrassenc, fou el primer en engegar l'esdeveniment, prenent posessió de la paraula, amb llur ponència "El grafit: crònica d'un art urbà", la qual fou elogiada per tots els assistents.


Related Posts with Thumbnails
Se ha producido un error en este gadget.

Archivo de blog

Espacios publicitarios: