¿Qué lecturas os seducen más?

martes, 8 de marzo de 2011

Diàlegs amb els autors, I: Gemma Solsona





Uns mesos ençà, un relat de l'exadvocada terrassenca Gemma Solsona fou publicat en aquest bloc tot servint d'avançada d'una publicació major. Una obra concebuda dins el numus d'una dona patidora, mare, filla i experta (com moltes d'altres) en les qüestions més vitals, en les facetes de viure. De nou, i per a LITERATURA DEL MAÑANA, en un dia molt especial com és aquest 8 de març de 2011, data anual en la que acostumem a celebrar el dia de la dona, l'autora ens ha concedit una entrevista a la que ens parla, a grans trets, de la seva obra: El sentit d'una vida.


Pensada en clau autobiogràfica, El sentit d'una vida (Editorial Fonoll, 2011) és, com digué l'autora en una recent entrevista que li féu el Diari de Terrassa, «un exercici d'aprenentatge emocional». Tota «una odisea personal que no s'hagués transformat en literària sense la col·laboració d'Àngel Brichs, el tutor del meu llibre», afegia també Solsona en aquella entrevista. Al llibre, una dona de quaranta anys fa una valoració, mitjançant una sèrie de flashbacks, de les circumstàncies que l'han portat fins ara. Sense avergonyir-se de res, l'autora realitza un anàlisi acurat dels fets més importants que han marcat la seva existència; una vida gens fàcil però tampoc «especialment diferent» comparada amb d'altres. En conjunt: una autobiografia adaptada als nous principis ètico-cívics del segle XXI: la compassió i l'intercanvi de coneixements. O dit d'una altra manera: compartir (to share), un verb que s'ha convertit en tota una divisa del nou mercat de la consciència que és Internet, on els nous mitjans de masses més usats (els blogs i les xarxes socials) s'han fet seu un llenguatge virtual on el caràcter deshinibit, la transparència amb un mateix i el desig d'explicar-ho tot són predis dominants; fet que Solsona empra per tal de crear un argument més o menys linial que, lluny de versar-se en la sovint avorrida equació històrica que duen integrada aquest tipus de publicacions, s'accentua com una historiografia amb un notable contingut gràfic (amb un gran número de fotos), i per les conclusions que l'autora afegeix al final de cada capítol, fet que dóna a l'obra un doble interès: històric (quant a l'argument, més propi de la narrativa de realisme social), i pràctic (quant al significat, més immers en la temàtica dels llibres d'autoajuda que en els llibres-bloc d'autorealització personal). Dos vessants que l'autora, en el seu saber, ha sabut lligar molt bé...



_L'entrevista_


Què féu canviar la seva trajectòria d'advocada per una de nova, com a escriptora?
No és que hagi substituït la trajectòria d’advocada per la d’escriptora ja que una podria ser independent de l’altra. He escrit aquest llibre perquè als 38 anys vaig sentir la necessitat (i dic necessitat, perquè si no ho faig rebento) de concedir-me un regal per escriure tot el que la vida m’ha donat, que no és poc. Fou la consciència de la pròpia mort i el primer contacte amb la maduresa la que m'impulsà a fer-ho.


Quan valora la seva vida, ho fa en passat o en present? El sentit d'una vida, llibre que estarà a la venda en breu a les millors llibreries catalanes, és un resum d'això o una mirada desacomplexada de la realitat de la dona del XXI?
Valoro la meva vida en present però sense despreciar el passat, ja que el passat m’ha servit de pont per a viure l’ara i l’avui, i el present és el que em projectarà cap al futur.
El sentit d’una vida és més aviat el segon que em planteja: una mirada a la realitat sense complexes, amb totes les aspiracions d'aquesta dona del XXI, volent lluitar contra l’antic paradigma de dona «a mitges», a casa, només servint al marit i cuidant dels fills.


Vostè, com a experta en mediació familiar, ha estat testimònia d'alguns casos de violència domèstica. No creu que el fet d'abordar aquesta temàtica en tot un capítol, en la seva obra, esdevé una postura capciosa, potser inclús feminista?
Al contrari, tot el que exposo al llibre és veritat i no hi ha voluntat manipuladora, si no m’estaria enganyant a mi mateixa. He estat fidel amb mi. Qui em llegeixi, es podrà fer una petita gran idea de la meva personalitat, la qual no és d'activista però sí un xic feminista, i és que sempre he tingut la percepció que, només pel fet de ser dona, les dones haguéssim d’afegir un plus a la nostra vàlua perquè se’ns reconegui com a tals.

Les seves relacions amoroses, tal i com argumenta al llibre, són d'allò més normal. Amb tot, cal dir que ha patit diversos desenganys a les seves carns. La darrera notícia de seu imminent divorci en podria ser l'última. Dins la seva experiència, com creu que hauria de ser una relació de parella perfecte?
Efectivament, aquesta setmana vinent signarem el conveni de divorci i no m’ho acabo de creure. És una cosa que m’he trobat, no l’he buscat. Tot i que m’ha vingut com una galleda d’aigua a sobre, el temps ho curarà tot; en aquesta vida, tot té solució, menys la mort.
Pel que fa a la segona, crec que la relació de parella perfecte hauria de tenir els següents ingredients: una gran dosi d’amor, molta comunicació, absoluta confiança, empatia, saber compartir, saber escoltar l’altre, tenir en compte els interessos de la parella i no només els personals i aplicar, tal com explico al llibre, la «teoria de l’estira i arronsa».











Per últim, digui'ns, el sentit del seu llibre, s'orquestra dins l'autoajuda o pretén aniuar en la línia d'un subgènere nou, creat al marge de l'era digital en la que vivim, i que consisteix, igual que molts blocs i xarxes socials conegudes, en copsar i compartir la nostra vida amb els altres?
Personalment crec que té més d'autoajuda que de símils amb aquestes noves eines comunicatives, i de voler transmetre el que a mi m’ha anat bé, per si algú li pot ser útil. Si només volgués compartir la meva vida amb els altres i escriure a raig la meva modesta biografia, i que ningú no s’hi pogués sentir identificat, no tindria cap sentit, i no serviria de res. La meva idea és invitar als lectors a reflexionar sobre temes tan corrents com la vida i la mort, les relacions familiars, les relacions de parella... I que la lectura d’aquest llibre, no només pugui servir d’entreteniment sinó que algú s’hi pugui sentir identificat en algun aspecte o altre.



Títol: El sentit d'una vida
Gènere: Autoajuda
Autora:
Gemma Solsona Peñarroya
90 pàgines
Disponibilitat i preu: CONSULTAR
Més info.:
www.editorialfonoll.cat





Copyright:


Reportatge i entrevista:
©LITERATURA DEL MAÑANA

Fotografies:
©Gemma Solsona


No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails
Se ha producido un error en este gadget.

Archivo de blog

Espacios publicitarios: