El propassat Dijous, 12 de Febrer d'enguany, es va fer l'acte de presentació del llibre "OLOR DE COLÒNIA", d´una amiga meva; d'una senyora que tots a Terrassa li tenim un gran apreci. Una persona que ha fet causa social, amb la seva lliure i espontània voluntat durant molts anys, donant classes en tallers i aules de literatura, ensenyant, com a ella li varen ensenyar abans, algunes tècniques per tal de perfeccionar l'ús de l'escriptura a tots aquells amants de la literatura amb ganes d´aprendre un ART que ja molt pocs n'aporten els fruïts necessaris per no perdre el rigor que es mereix.
Edicions 1984 li ha publicat una novel·la que segons el que he pogut veure, té reminiscències de la prosa catalana de postguerra, però també unes simil·lituts del Modernisme, segons la meva opinió, i en especial d'autors com Víctor Català i Raimón Casellas. I és que per escriure, s'ha de viure abans, ja que la creació d'una obra no és objecte comú, sinó que és alguna cosa que prové de dins, i solament amb el cor, amb l'ànima i amb tots els sentits alhora es pot escriure verdadera literatura. Olor de Colònia és una novel·la que parla sobre la convivència en una colònia tèxtil, on s'hi troben reflectits tots els sentiments d'una comunitat, d'unes classes socials, d'un temps, d´un país. Però el lleguatge usat va més enllà d'una vulgar prosa descriptiva pròpia de les novel·les costumistes de Balzac o Zola, ans tampoc té molt a veure amb les típiques novel·les de ficció a les que tots estem tant acostumats, sinó que aborda l'acció d'una forma nihilista, concreta, espectant, i afegiria, el·luctant.
Per a mi, i no ho dic en cap concepte com un elogi sinó com una solemne veritat, aquesta novel·la és un retorn al concepte íntegre de la literatura, a la matriu d'aquesta variant artística, que desgraciadament, dia a dia és més comercial. Per això, aplaudeixo a la Sílvia Alcàntara, l'autora i amiga meva, per haver tingut el valor de fer públic aquest fabulós relat i felicito a edicions 1984 per confiar en un projecte literari que va més enllà d'un èxit de vendes sinó que també és una aposta forta per "protegir" la literatura en el seu estat més íntim, i per demostrar que el món de la cultura literària no és una màquina de fer bitllets sinó que és una eina que forma part del que som i serem, ja que sense cultura no som res, i amb Best-sellers comercials de poca monta tampoc.
Emperò, espero que tingui sort amb la projecció i venda del seu llibre, encara que desgraciadament, i tot i que el llibre no és car, 18 €, la crisi econòmica que vivim i la situació de poca mentalitat lectora de la població, fan que mil·lers de llibres molt bons publicats cada any, s'omplin de pols a les llibreries. La qual cosa, i això va per tots aquells que llegeixin aquest article, els hi deixo una frase de Grouxo Marx, per que la tinguin en compte, i que diu més o menys així:
"La televisió és sumament educativa, cada vegada que l'engego, em poso a llegir un llibre"
ÀNGEL BRICHS
Escriptor i Crític de Literatura
Creador del Noumodernisme Literari