Els secrets dels símbols, (IV):

Glòries i Presències en els Temples Cristians

Els Temples Cristians, i especialment els més antics són clar exponent de la Simbologia i l’Iconografia de l’anomena’t “Art Sagrat”. Actualment i no sense una certa preocupació veiem com la majoria dels temples cristians de nova construcció, es fan de manera que la personalitat que l’arquitecte vol donar a la seva obra, deixa en segon lloc o a vegades completament inexistent aquest “Art Sagrat”, que hauria d’estar sempre per sobre de creacions arquitectòniques. Una església no ha de ser un lloc més o menys funcional per acollir una quantitat determinada de persones. La seva finalitat es ser un Temple, amb una atmosfera que permeti als fidels una elevació de consciència i una comunió més profunda, si cal, amb Déu. No desestimem les imatges, amb més o menys actituds de sofriment o d’introspecció mística, però també és necessària una simbologia que juntament amb la litúrgia propiciï una combinació harmoniosa, que porti als fidels cap el recolliment i la reflexió. Aquest és el cas dels Glòries i Presències, una Iconografia que encara avui dia es pot observar en algunes Esglésies. S’anomenen Glòries a un triangle o delta radiant que en el seu interior porta escrit el nom de Yahvé, amb lletres hebrees. Un dels casos més representatius el trobem ací a Catalunya, a la població de Sant Llorenç de Morunys en el seu antic monestir que data del segle X, on hi ha l’altar Barroc dedicat a la Mare de Déu dels Colls del segle XVIII, obra de Josep Pujol, i és una de les joies del Barroc català. Les Presències, son també representades per un delta, a vegades un triangle radiant, on en el seu interior hi ha un ull, que representa la visió Omniscient de Déu. Recordem el Salm 33:18, “Heus ací l’ull de Yahvé damunt dels que el temen. Damunt dels que esperen la seva misericòrdia”.

Copyright:

De l'article i la imatge:

Ramon Vidal Monràs©

Publicat en aquest bloc amb l'aprovació de l'autor:

www.literaturadart.blogspot.com