El col·leccionisme vallesà: Pere Vallhonrat i Guiu

 

Qui es podria imaginar que rere els murs d'estil neoclàssic que vesteixen la façana de la cèntrica casa on jau la seu de Finques Vallhonrat al Passeig Francesc Macià, núm. 80 de Rubí, s'erigís un gran tresor amagat on trobem des d'armadures nipones de l'era Edo, làmines i dibuixos originals d'alguns dels dibuixants d'El Tebeo i, fins i tot, obres de gran assonada com un dels grans del segle XX: Pons Cirac.

I tot això, en un entorn agradable, tranquil i verd, on les naus d'una masia del s. XVII, propietat de la família Vallhonrat, alberguen nombroses peces de col·lecció, que, Miquel Vallhonrat i Brau es cuidà de ben guardar i mantenir en vida. Una tasca que son fill, Pere Vallhonrat i Guiu, hereu de sengles tradicions familiars: la gestió patrimonial i l'actual museu etnogràfic, tot mantenint un llegat que, forma part, en ell mateix, del títol pel que se subscriuen la majoria d'exposicions que es fan al Castell de Rubí: l'evolució d'un poble. Un patrimoni cultural que està a l'abast de tothom que el vulgui visitar, i de forma gratuïta, ja que «la cultura —com diu el proverbi—  és cosa de tots, i no d'uns pocs».

 

Un museu etnogràfic com el Vallhonrat, en el que s’hi poden trobar joies del col·leccionisme (còmics, maquinària industrial...), mobiliari i peces de la nostra herència cultural més propera o d’altres més antics i de països llunyans com el Japó, representa tot un luxe per a una ciutat, encara que augmentada pel pes demogràfic que ha assolit els últims anys, manté una forta personalitat de poble. Quin sentit creu que te aquest a Rubí?

Al municipi de Rubí, hi ha molt patrimoni per a mostrar, una part d'aquest el trobem al Museu Municipal, el Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, sota la direcció de Sr. Joan Gallissà. Alhora hi ha el material sacre i arqueològic de la Fundació-Biblioteca Museu de Rubí, que de moment no està exposat,  amb la Sra. Àngels Jorba com a conservadora i el secretari, el Sr. Jordi Vilalta, que treballen conjuntament amb el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, amb el seu responsable, Sr. Xavier Arís  per a la difusió d'aquest. I el Museu Etnogràfic Vallhonrat, que disposa d'una col·lecció particular de més de 8500 peces de material etnogràfic i de la col·lecció de cristall d'Antoni Pons Cirac. Tots treballem per fer de la cultura i del patrimoni de Rubí quelcom a l'abast i gaudi dels seus ciutadans i ciutadanes, en la mesura de les possibilitats de que es disposa.

El Museu Etnogràfic Vallhonrat (MEV), vol garantir la conservació i la difusió del nostre patrimoni més proper, uns testimonis d'un passat no massa llunyà, que ajudaran a comprendre la nostra història i la nostra manera de ser més recent. Alhora la col·laboració i la participació en la cultura local, com a col·lecció particular  oberta a tothom, que pot complementar l'oferta d'oci de la ciutat. Per últim aquest sentiment d'allò heretat de pares a fills, de generació en generació, com és el nostre cas ja en son tres, i que és compartit amb els visitants del museu quan ens parlen dels objectes d'una manera sentimental, més enllà de la peça hi ha el record, l'anècdota, la vivència, aquesta transmissió oral de les costums i les maneres de fer de la nostra ciutat, fan vives les peces i la nostra voluntat de mantenir-les obertes al públic.

Rubí, igual que altres ciutats vallesanes es deu, en gran manera, a les conseqüències històrico-econòmiques que propiciaren el seu creixement urbanístic. Un fet que els seu pare coneixia molt bé. La creació d’aquest museu, quin significat té per a la família Vallhonrat?

Doncs l'arrelament a un espai (casa nostra i el museu), a un municipi (Rubí), i el desig familiar de transmetre-ho amb la mateixa  il·lusió que ho va iniciar el seu fundador (Miquel Vallhonrat i Brau), cap als anys 50. La confiança que ja tenien clients i amics als inicis del museu, és la mateixa que ens transmeten ara els que ens cedeixen peces per a exposar, i això ens fa pensar que per a ells, com per a nosaltres, és un espai on es respira el passat i el present de Rubí, a cada sala i a cada peça. Està feta de fragments de la vida dels rubinencs i rubinenques, que es tradueixen en les peces que ens confien.

 

Com dèiem abans, i a banda de les diverses col·leccions interculturals que ens presenta el seu museu, hi podem trobar obres d’artistes com Pons Cirac, l’anomenat Àngel del Cristall, fet que li dóna una rellevància especial; i son gerro Composició Dalí, la seva màxima expressió a la nostra ciutat. Ens podria fer cinc cèntims de l’obtenció de la peça i el què el museu pretén, introduint-la dins les seves col·leccions?

L’obtenció d'aquesta peça i d'altres és fruit de la confiança que ens ha dipositat la família d'Antoni Pons Cirac, al cedir-nos gran part de la seva col·lecció. El Museu Etnogràfic Vallhonrat pretén donar el major ressò i difusió a un artista excepcional, que, per circumstàncies no és massa conegut però que, realment, qui pot veure la seva obra, reconeix a l'instant el seus mèrits artístics. El gerro Composició Dalí, n'és una mostra i immortalitza a un altre artista excepcional, original i irrepetible de la cultura catalana.

Pel que fa a la prolongació i continuïtat del seu projecte, aquests moments de crisi el veuen afectat?

Des del seu origen i fins l'actualitat, la gestió i el manteniment de les instal·lacions i del patrimoni han estat a nivell privat. La nostra voluntat és que el Museu Etnogràfic Vallhonrat segueixi obert a tothom durant molts anys, sense cap ànim de lucre; creiem que els ciutadans de la ciutat seguiran visitant-nos per molts anys, si més no, aquesta és la nostra finalitat. Quant a la crisi, potser es podran estudiar fòrmules o convenis de col·laboració amb altres entitats culturals o xarxes municipals, promovent activitats i projectes que permetin assolir fites que beneficiïn a  tot el municipi, aportant cadascú de nosaltres allò que estigui al nostre abast.

 

     

 

 

Article i imatges: ©Revista Rubricata, 2011; Àngel Brichs i Papiol

Imprimir artículo Wikio