Algunes proses escollides, XX: Gemma Solsona

Per què escric

 

Escric perquè el paper i el bolígraf o les tecles de l’ordinador entomen tot el que els hi dono i no es queixen. Escric per expressar el que sento, per alliberar les meves emocions, per a desfogar-me del que m’oprimeix. Escric per ser jo mateixa, per imprimir com sóc, sense fingir, sense voler ser el que no sóc. Escric per ser fidel a mi mateixa. Escric perquè allò que escric és tant necessari com menjar, rentar-me les dents o sentir-me estimada. Escric perquè a vegades escric a raig i no puc parar d’escriure, de la mateixa manera com si no pogués parar de córrer. Escric perquè m’està enganxant com si d’una droga d’èxit es tractés. Escric perquè EM RECONFORTA L’ESPERIT. Escric perquè trobo el meu espai, la meva llibertat, el meu desenvolupament personal. Escric perquè és la meva estona i gaudeixo més escrivint que mirant la televisió. Escric perquè durant aquesta estona ningú em demana comptes, ningú em controla, i em SENTO LLIURE. Escric perquè m’adono dels meus progressos i de les meves regressions. Escric perquè és un aprenentatge emocional. Escric perquè maduro com a persona. Escric perquè M’OMPLE L’ÀNIMA. Escric perquè gaudeixo, pateixo, o ploro i m’encaro amb mi mateixa. Escric perquè em conec millor, és com fer una teràpia personal. Escric el que m’interessa a mi. Si no interessa als altres, em frustro i em desanimo. Escric per augmentar la meva autoestima, la meva vàlua i el reconeixement dels altres. Escric perquè NECESSITO fer arribar als altres els meus sentiments profunds. Escric perquè necessito que m’estimin. Els aspectes superficials o superflus ja no em cal que arribin al lector. Escric perquè haig de comunicar sensacions no superficials, encara que perquè em valorin necessiti parlar de la meva intimitat. Escric perquè m’agrada jugar amb les paraules. Escric perquè gaudeixo quan una frase expressa el que vull i a més és literàriament artística. Escric perquè me n’adono que aquest art m’omple de joia, i em fa sentir viva. Escric perquè és com tenir un orgasme literari.

Escric perquè és com si reafirmés les meves conviccions, com si ordenés les meves idees, de la mateixa manera que endreces la roba de l’armari. Si tot està en ordre, trobo les coses més aviat, i agafo el que necessito més en cada moment. Escric per adonar-me de quin preu haig de pagar per agafar allò que vull. Escric perquè per a mi, el que escric és IMPORTANT, BÀSIC I NECESSARI, i necessito transmetra-ho. Escric perquè només sé escriure sobre coses que em preocupen, que m’incomoden, que m’inquieten, que em trasbalsen. No sé escriure sobre descripcions d’objectes sense vida pròpia. Escric perquè el que queda escrit, escrit està. Les paraules se les emporta el vent, i la tinta queda per molts anys. Escric perquè em considero petita i vulnerable i vull aportar el meu granet de sorra. Escric perquè necessito que els que estimo sàpiguen com em sento. Escric perquè SENTO, sigui el que sigui. Escric perquè EXISTEIXO i vull deixar constància de la meva existència. Escric perquè la llavor que sembro ara pugui donar fruit algun dia. Escric perquè la torxa que acompanyi el meu taüt tingui com a suport els quatre fulls de paper impregnats de la tinta dels meus pensaments. Escric perquè quelcom dels meus pensaments perdurin més enllà de la meva mort.

 

Monòleg: ©Gemma Solsona Peñarroya

Imatge:   ©Wikimedia Commons

Imprimir artículo Wikio