Mor Antoni Tàpies, un dels últims artistes catalans del s. XX

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) fou sens dubte l'últim dels grans artistes que nodriren l'Art Modern d'una especial rellevància i, si més no, l'impeliren cap una dimensió universal. Innovador fins a la medul·la, però amb els trets atàvics que definiren sempre la seva obra (en part, la identitat nacional i una visió existencial-perifèrica del món que l'envoltava), Tàpies exercia una influència en una societat orientada cap un perfil on un empirisme extrem, indexada per una racionalisme basat en conceptes preestablerts, oprimeix el cervell de l'home; i és aquí on xocà la seva dialèctica artística (una lògica personal, barreja de l'experiència i del talent del creador), convertida en una aproximació filosòfica de l'art en el seu últim graó, el qual es materialitzà en cos i ànima en un edifici que dóna significat a l'obra i a l'home: la Fundació. Una pedra artística en el cor de la cosmopolita Barcelona, des del dia 6 de febrer de 2012, trista per la pèrdua, i alegre pel llegat, que protegirà fent-lo seu, tot afegint al seu caràcter internacional l'estímul genuí de la promesa de Tàpies: un projecte polièdric on la recerca contínua dels principis artístics condueix a l'I+D creativa que fa eixir al creador.

Des de LITERATURA DEL MAÑANA li donem el darrer adéu, tot donant la benvinguda al seu projecte, que puntuem com una peça indispensable de l'enorme trenca-closques en que vivim.

Fotografia: ©Wikimedia Commons
Text de la notícia: ©LITERATURA DEL MAÑANA



Imprimir artículo Wikio