ÉSSERS D'ALTRES GALÀXIES

Rosa Maria Vives és una d'aquelles persones fora del comú que necessiten fer coses continuament. És una persona, què com ella reclama "ser d'una altra galàxia" és més d'aquesta que nosaltres mateixos. I encara més, fent tot el que fa, quasi no fa falta que els altres fem res; ja que aquesta autodidacta i "artista" polifacètica, entre les seues moltes activitats en destaquen haver sigut Directora de la revista Puntísimo (de moda en punt) durant sis anys. Actualment és articulista del Diari de Terrassa des da fa més de set anys, col·labora amb ong's i associacions sense ànim de lucre. Fa anys que dóna conferències sobre temes vinculats a les emocions i fa poc temps va pintar una col·lecció de vint-i-cinc quadres sobre els horrors dels camps d’extermini nazis.

Portades d'un dels seus últims llibres publicats.

Per petició seua, ens plau oferir a tots els nostres lectors i com a primícia del seu tercer llibre que sortirà a la llum en breu, ens ha annexat la següent carta-article intitulat:

CARTA A UN METGE FORENSE

Benvolgut senyor: Desitjo que es trobi bé de salut i amb més bon aspecte que el que pugui tenir el millor dels seus pacients. Ignoro el que en el seu moment el va conduir a vostè a estudiar aquesta branca de la medicina que en lloc de formar part del Ministeri de Sanitat pertany al Ministeri de Justícia i que en lloc de servir per evitar que la gent es mori serveix per descobrir de què ha mort. Un col·lega seu diu que es va fer metge forense arrel del cas d’una noia que va aparèixer desquartitzada sobre les vies, després de que el tren de l’Escorial li passés pel damunt i uns forenses descobrissin que aquella noia no l’havia matat el tren, sinó que havia mort unes hores abans degut a un abortament realitzat per un sapastre. Sigui quin sigui el motiu que l’ha impulsat a vostè a fer oposicions a aquest tipus de feina, déu ni do. Quin fetge ha de tenir per obrir en canal a una persona i anar "xafardejant" per dintre seu com qui busca bolets en un bosc minimalista. No l’envejo gens ni mica. A l’igual que els cirugians, per molts diners que cobrin per cada operació els hi ben regalo. Tant sols de pensar que després de menjar hagués d’anar a obrir la panxa d’algú, ja s’em tallaria la digestió. La gran majoria d’éssers humans (tant en aquesta galàxia com en la meva) encara no estem preparats per veure segons quines coses. Personalment mai oblidaré l’autòpsia real i de primer pla, que vaig veure realitzar a una dona, gràcies a un video de You Tube. És d’aquelles experiències que queden gravades en la ment amb tinta permanent. Realment és cruixidor veure amb quina naturalitat un col·lega seu amb una espècie de cuter molt esmolat va anar despullant de pell i carn aquella dona, amb la mateixa facilitat amb que treuen la pell a les foques. A continuació va tallar tot el costellam i el va deixar sobre una taula ( d’igual manera que una carnissera separa les costelles del be per així poder-les vendre a un preu més elevat). A partir d’aquí va anar seleccionant i extraient els òrgans que creia mereixedors d’un examen més minuciós, i per acabar va agafar una serra elèctrica, i com si res va partir el crani d’aquella dona per la meitat, li va extraure el seu cervell i el va depositar en una palangana. Batua l’olla! Però afortunadament hi ha gent per tot, doncs la seva tasca benvolgut senyor és molt i molt necessària, en nombroses ocasions perquè alguns assassins puguin ser castigats com es mereixen, i en altres per ajudar a la ciència en la investigació de tot tipus de malalties i en les possibles sol·lucions per a curar-les. Ben pensat també pot tenir el seu punt “divertit” perquè a vostès no s’els escapa res i això els permet descobrir forçes hipocresies humanes: desde l’anus d’un senyor catòlic, apostòlic i romà amb senyals inequívoques de què era homosexual encara que no hagués sortit de l’armari; o els pulmons d’algú que oficialment mai havia fumat; o el fetge d’una senyora què era l’amagatall d’una depressió embolcallada en alcohol. O un tabic nasal perforat per la cocaïna en una persona respectable. En fi per tots els gustos i colors. Que li sigui lleu senyor forense, i si us plau, tingui l’amabilitat de trigar com a mínim quaranta tres anys en esbrinar quin ha sigut el motiu de la meva mort sense que el meu cadàver hagi estat congelat ni faci pudor. Gràcies i passi-ho bé.

Rosa Maria Vives

-AUTORIA-

De la introducció a la ressenya:

Àngel Brichs Papiol (escriptor i crític literari)

Fotografies, carta-article, portades dels llibres i font de la breu ressenya biogràfica:

Rosa Maria Vives

Publicat en aquest bloc sota el permís de l'autora:

www.literaturadart.blogspot.com

Copyright ©2009 Rosa Maria Vives