A BALTASAR PORCEL...

Crec que tots vam conèixer el caràcter obert i animat d'en Baltasar Porcel en vida. Emperò, moltes van ser les coses que féu aquest en vida. I pel que fa a la literatura, aquest autor va ser tota una exemplificació de la mentalitat creativa, autodictacta i evocadora de la literatura catalana dels darrers trenta anys. Fet que va fer possible fer trascendir la mateixa, cosa per la que cada dia se la coneix una mica més a tot al món, gràcies al treball esgotador de traductors i escriptors com el recentment difunt Baltasar, al que des d'aquí li volem dedicar aquests versos:

No va ser Rei

però tot i axí gaudí corona;

no va ser príncep

però va defensar la terra,

l'herba, la contrada,

i des d'un port de Mallorca, a tots admirava.

No va ser mai guerrer

però les dents trauria per abanderar lllurs idees,

i tot defensant-les renaixeria,

recreant vells costums

que encara per tots no ho foren per a ell no eren perduts.

Sota un sol Balear escrivia,

descobria, creava, narrant,

novel·les i contes,

mites i històries

poètiques, romàntiques, reals.

Però no va ser clara de vida,

no va ser clam de fang,

ja que de sí mateix brollava l'aigua,

i ell nedava en ella, descobrint les onades,

per arribar allà on volia.

Fou llum de la llum,

desig d'infantesa i voluntat d'adult,

a tots ens embriagà llur somriure

i sovint temors ens inspiraven llurs paraules,

encara que ell no ho feia per rauxa ni per por.

Més què això va fer camí davant la veritat,

una veritat singular però completa,

pròpia de tots i no de pocs,

la qual ell ens la féu veure

i sovint ens despertà.

Or Balear navegava per les seues venes,

orgull català corria per la seua sang,

somnis gegantins sovint descobrí

i amb englantines amagava

una prosa, un estil i una mètrica brillant.

Per més que sota Sols negres roman llur grandesa,

ningú dubtarà mai sobre llur obra,

i és què fóra d'orgull mallorquí

i arbres sapats de tres brancades

molt més d'això en vida va recollir.

Recordem-lo pel que fou,

no pel que digué,

ni tant sols pel que escriví,

sino pel que creà,

fruït humà del que era, essència natural del que som.

RECORDEM-LO TOTS PLEGATS,

ja que avui mor alguna cosa nostra,

del caràcter,

de la vida,

de la terra

del mar.

Autor: Àngel Brichs Papiol

Escriptor i Crític Literari