¿Qué lecturas os seducen más?

lunes, 27 de julio de 2009

MAÓ


Aquesta ciutat portuària conté alguns dels elements més sòlids què ens poden ajudar a decidir-nos alhora de cercar el nostre destí vacacional. Aquesta ciutat, més poble que urbe si fa al cas, disposa d'una arquitectura victoriana, compartida amb les restes de muralles medievals, fortins, baluarts i pomposes construccions defensives que dominen la seua extensa badia convertida en un dels ports naturals més grans del món. Però no és només de paisatges el que satura aquesta polis britànico-catalana sinó també d'art, de lletres, de símbols, de folklore. Per demostrar-ho, el nostre col·laborador habitual, l'escriptor Àngel Brichs, ens enfoca amb les següents imatges i comentaris un concepte diferent de veure la gent i les costums no només d'aquest poble sinó de tota l'illa de Menorca. Unes costums que no han deixat al llarg dels temps indiferents a quants poetes, escriptors i pintors l'han visitada, els quals han quedat enlluernats amb llur riquesa cromàtica i el caràcter amable de les seues gents:



Port de Maó vist des de l'aigua. Aquest port es caracteritza per un estil marcadament colonial, emmarcat tot ell amb un seguit de cases baixes que utilitzen la pujada rocallosa per dissimular llurs figures arbòries, lluny de ser gratacels, mantenint un aspecte que poc ha cambiat en els últims tres-cents anys.


Un cop s'ha ficat el peu a terra podem anar a comprar el diari just davant de l'embarcador de Transmediterrània; una llibreria que trobareu molt especial ja que al costat mateix dels diaris trobareu tot tipus de pica-pica típic de l'illa. Això sí, fins que s'acabi! Llavors us endintsareu pels carrerots d'aquesta antiga colònia britànica, deixant-vos emmirallar per llurs façanes victorianes de mansions com la casa Mir (veure l'última fotografia per la dreta).


No cal dir que una de les receptes més preuades de Maó és llur gastronomia. En aquest cas, us dono dos suggeriments: visiteu la botiga "Autèntic" al revolt de la plaça de Sa Explanada (on trobareu formatges, embotits i altres productes illencs de gran qualitat), i la pastisseria Vallès (on us caurà la baba amb els pastissets i les seves "típiques" ensaïmades. (fotografies en ordre invers)


Si som ocells de nit, en aquesta mateixa badia natural tenim tot el què ens fa falta; i això ho podem trobar a Cales Fonts, un passeig de barques i pantalans ubicats a només a dos quilòmetres de Maó, al típic poblet pescador d'Es Castell. Multitud de paradetes al carrer faran que les nostres bosses no tinguin límit ni precaució, per anar a parar a una bona taula on podrem tastar els menjars típics de l'illa. I per donar-li música a tot això, si us trobeu allí per la tercera setmana de Juliol, podreu escoltar unes poques havaneres, a l'estil menorquí, és clar (fotografia de la dreta).


Sense marxar d'Es Castell, i si coincidim amb aquells matiexos dies de Juliol, no ens podem perdre "Les Festes". El poble s'engalana i durant dos dies i mig cavalls i persones joguen plegats pels carrers i la plaça de l'Església, per honor del Rei Jaume I i els seus cavallers, tal com reclamen l'escut i els símbols d'aquest consistori. Us adverteixo que no us quedeu adormits mirant el cel, ja que els cavalls us podran trepitjar!


---------------------------------------------------------------------------------------

Emperò, aquesta illa guarda nombrosos tresors amagats. Heus ací alguns dels més preuats:



Fornells. Encara que sembli Banyoles no ho és. El lloc idoni per anar a fer una bona caldereta de llagosta. No us ho perdeu. Davant d'aquesta badia natural, es troben dues montanyes amb un canal de mar que els travessa que ténen una retirada amb la desapareguda illa grega d'Ítaca, avui ubicada a l'arxipèl·lag Iònic .




El Far de Favàritx. Aquest és dins d'un Parc Natural i conté una reserva importantíssima d'aus migratòries, per això és considerat com a reserva de la biosfera. Algú pot enrecordar-se'n de la novel·la d'en Jules Verne "El Far de la Fi del Món", però no, és Menorca.

Sa Mesquida. Aquesta, més que una simple cala és un poble de pescadors on encara es distingueixen les torres de guaita, en mig d'aquesta badia natural rocallosa, que serviren per fer front als atacs de pirates i corsaris turcs que assetjaren l'illa ja fa més de quatre-cents anys.


Sant Lluís. Aquest poblet d'interior té un dels museus etnològics més importants de l'illa. Però tampoc cal perdre espai de les seues activitats culturals. (A la fotografia de la dreta podem veure una trobada d'Havaneres on un dels grups que cantaran és del de Vallparadís de Terrassa, Juliol 2009)



Cala Rafalet. A poc més de set quilòmetres de Sant LLuís, ens trobem amb aquesta cala tallada a peu de roca. Després de baixar per un torrent i un bosc típicament mediterrani, poblat de pins i alzines i fer-la petar amb la fauna local, ens trobem amb un racó idíl·lic dels pocs que queden a Menorca.


Binibeca. Seguint la costa, trobem un poblet fet de la mateixa roca, d'un estil clarament eïvisenc. El mateix Gaudí hagués quedat ben parat al veure'l, oi?




Caleta S'Arenal. Aquesta és una cala que podem trobar al costat del bullici de la famosa platja de S'Arenal d'En Castell. Per perdre-s'hi.


Cala Sant Esteve. Darrera la tranquil·litat d'una bona lectura roman un espai que molt poca gent que visita l'illa coneix. Davant de Fort Marlborough hi ha una entrada de mar on les cases i barques són literalment a un peu de l'aigua, on corren feliços amb total impunitat pollastres salvatges pels carrers i els ànecs neden al costat dels banyistes, vigilats per un colós: la fortalesa de la Mola.

Ja ho tenim tot vist? No. Primer cal anar a veure-ho. Però si més no, penso què aquestes fotografies us podran ajudar.

De les fotografies i els comentaris:

Àngel Brichs i Papiol ©

No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails
Se ha producido un error en este gadget.

Archivo de blog

Espacios publicitarios: