Els secrets dels símbols, (VI)

Aquest cor el va fer construir el bisbe Escales. En una primera fase, que va des de l’any 1394 fins al 1399 és obra de l’escultor i tallista Pere Sanglada, i el continua Macià Bonafé entre el 1456 i el 1462, que va acabar tot el cadirat. A la part alta hi van treballar els tallistes Kassel i Michael Lochner, i la part posterior del cor va ser obra de l’artista burgalès Bartolomé Ordóñez. Constitueix un dels exemples més destacats de tots els coneguts i és el més antic dels conservats amb figuració, dins el territori hispànic. Les seves misericòrdies es troben decorades amb motius i temes diversos, tant religiosos com profans, animals (aus, lleons, simis...), bé siguin sols o acompanyats de figures humanes, i també son protagonistes éssers híbrids. Tot el cadirat fou decorat amb profussió, probablement, amb molta llibertat per part dels artistes tardo-medievals especialitzats en la talla de fusta, la decoració és essencialment figurada, i de una temàtica molt variada. Hi trobem escenes religioses, ja sigui bíbliques o llegendàries, d’altres tenen com a protagonistes, animals de caràcter real o fantàstic, i sovint, amb intencionalitat simbòlica. Tanmateix, un nombre important de misericòrdies del cor barceloní ens mostren escenes de la vida quotidiana, que ens parlen de la vida del camp i de la ciutat, dels costums de les modes i de les diversions, són una crònica de la vida cortesana, atès que algunes d’aquestes activitats, estaven reservades a les classes benestants; és el cas de la música, la dansa, el joc o la caça, que queden ben pal·leses a les misericòrdies, i als medallons dels braçals d’aquests petits seients que es fan invisibles quan queden abatuts.

Copyright:

Article:
Ramon Vidal©

Publicat en aquest bloc amb l'aprovació prèvia de l'autor:
www.literaturadart.blogspot.com

Imprimir artículoWikio