¿Qué lecturas os seducen más?

sábado, 24 de septiembre de 2011

Alguns llibres de l'Scriptorum Bíblicum et Orientale



Els viatges del Pare Ubach o, ja més a prop en el temps, les nombroses aportacions pseudocientífiques de l'erudit català R. Roca-Puig, són clara evidència de que aquella vena orientalista també tingué cabuda entre els acadèmics catalans posteriors a la Renaixença. A inicis del s. XX, una eufòria per anar a conquerir l'Orient Mitjà als infidels (aquesta vegada, sota l'estandart del saqueig i l'expoli de la resta de troballes arqueològiques ofegades dins la sorra del desert des d'antic) féu possible que col·leccionistes i aficcionats (com el Dr. Roca-Puig) es fessin amb tota mena d'objectes (alguns de més valuosos, altres no tant) que, a dia d'avui formen part, en les seves respectives matèries, d'una herència literària cabdal.
Uns vestigis que han servit als membres de l'Scriptorum Biblicum et Orientale (organisme que estudia els papirs de procedència bíblica), amb seu a Montserrat, per endegar nous indicis que els duguin a avenços en llurs investigacions (exemple que podem extraure de llibres com Los Evangelios apócrifos, obra que compon les Actes de les V Jornades Universitàries de Cultura Humanista celebrades a Montserrat, l'any 2007). Documents paleogràfics com el papir grec de l'Evangeli de Sant Mateu, una de les peces que Roca-Puig cedí al monestir que, amb el suport d'entitats privades com la Cia. Reale Seguros de Torí, aconseguiren nodrir la ja famosa biblioteca montserratina, amb els documents que prohoms com R. Roca-Puig havien guardat de forma privada. Obres com l'estudi Un papir grec de l'Evangeli de Sant Mateu (1962), amb el que encetem el conjunt de ressenyes que integren aquest article, i en el que podem trobar algunes fites destacables, com els signes diacrítics apareguts en el verso-recto de la «nòmina sacra», no gaire vistos en aquella època (I). Al que també s'hi ha de destacar una nota complementària adjuntada com a postfaci, on es descriu aquest papir com un fragment d'un més gran que es troba a Òxford (Anglaterra). Informacions que completen un anàlisi bàsicament cal·ligràfic, fluctuant de vetes autodidactes, vist sovint com una crítica artesanal, alhora que fortament criticada pels acadèmics coetanis a l'autor, el qual ens ofrena, emperò, amb una edició gairebé privada d'un tiratge limitat a poc més de 1000 exemplars que, com altres peces del bibliòfil, cal considerar com una veritable peça de col·leccionista.



Un papir grec de l'Evangeli de St. Mateu
Autor: R. Roca-Puig
Gènere: divulgatiu
Ed. Abadia de Montserrat, 1962
70 pàg.

Informació i venda:




De nou, el Dr. Roca-Puig ens submergeix en l'estudi lingüístic del «Papyri Barcinonenses», un manuscrit del s. IV, en el que l'erudit català ens endintsa en un anàlisi acurat dels fragments que componen aquest document altrament important, ja que constitueix una font literària anterior a la manufactura cluniacense, i de la que podem obtenir tota una sèrie de retalls d'un llatí menys depurat i acadèmic que l'utilitzat en els còdexs i transcripcions medievals posteriors (fet que l'autor tornarà a argumentar, en els seus habituals estudis semiològics, morfosintàxics i gramaticals), constituint una font bibliogràfica notable per conèixer les obres literàries en llatí a les acaballes de l'Imperi.


Ciceró. Catilinàries
Autor: R. Roca-Puig
Gènere: divulgatiu
Edició privada, 1977
70 pàg.
ISBN: 84-400-3488-1
Informació i venda:




Un cas semblant és l'Himne a la Verge Maria, un papir llatí del s. IV. Fruit de la col·laboració amb la Fundació St. Lluc Evangelista i la Asociación de Bibliófilos de Barcelona en fou possible la seva publicació; un anàlisi al més pur estil Roca-Puig, que procedeix a una crítica del text, potser més extensa i acurada que en obres anteriors (il·lustrat amb nombrosos gràfics dels fragments del papir), però incidint, quasi en la seva totalitat, en detalls gramàtics, semàntics i morfològics trobats en el text. Així, l'autor continua mostrant un gran interès en la tipificació lingüística que en la historiografia cristiana, del que aquesta obra, sens dubte, n'és una peça clau. Un document únic, tant per la seva raresa com per ser una de les escasses troballes sobre literatura litúrgica premedieval que es conserven en l'actualitat; un llibre sense parangó al que està reservat un lloc d'honor a la llibreria de qualsevol biblista.


Himne a la Verge Maria
(Psalmus responsorius. Papir llatí del segle IV)
2a Edició
Autor: R. Roca-Puig
Gènere: divulgatiu
Ed. Asociación de bibliófilos de Barcelona, 1965
240 pàg.
Informació i venda:





Si les obres comentades fins ara constitueixen part de l'essència de l'S.B.O., podríem dir que Los evangelios apócrifos són les conclusions obtingudes de l'estudi d'aquelles, emparellades amb les investigacions que diversos acadèmics, en llurs ponències, obriren la llum d'un capítol bíblic que ha generat nombroses controvèrsies dins el sí de la comunitat cristiana des del Concili de Nicea. Un fet que sens dubte es veigué incrementat per la publicació de la novel·la de Dan Brown El codi Da Vinci, paral·lela a la publicació d'aquest llibre i de la que el coordinador del projecte, el Pare Pius-Ramon Tragan, cita en la introducció, tot desmitificant el caràcter pseudohistòric que ha envoltat sempre aquests textos bíblics, introduint-nos en el veritable objectiu de la publicació, que es correspon amb els articles de les intervencions que professors i acadèmics de les Universitats de Deusto, Madrid, Cantàbria i Barcelona feren en el sí de les jornades sobre cultura humanista que l'any 2007 auspicià l'Abadia de Montserrat.

Mitjà l'estudi dels manuscrits coptes de Nag Hamadi i d'altres (com els de Qumran), es crearen nous arguments per a entendre millor la literatura apòcrifa. D'ells s'identificarien els principals fonaments de la doctrina gnòstica (Literatura cristiana apócrifa, p. 303); a temps que l'iconografia i dimensió històrica, quant a l'àmbit bíblico-literari dels mateixos (Influencia judía y judeocristiana en el culto gnóstico de la creación, d'Enric Cortès; pàg. 135). Concloent en l'apartat més hermenèutic dels mateixos (Himno de la Perla, pel mateix Pius-Ramon Tragan; pàg. 217), refermant les pautes, dins el rigor acadèmic que sovint s'ha fet fugir d'aquests textos, donant-hi un relleu especial al valor històric que se'n deriva, sumament important per conèixer el cristianisme en tota la seva dimensió.



Los evangelios apócrifos
Diversos autors
Coordinador: P. Pius-Ramon Tragan
Gènere: acadèmico-divulgatiu
Editorial Verbo Divino, 2008
318 pàg.
ISBN: 978-84-81691-805-3
Informació i venda:






 (I). N. d. a.: veure també El balcó de Montserrat, núm. 498 ; pàgs. 24-28)

Imprimir artículo Wikio

Poesía en blog, XL: Agustín Calvo



Es difícil de adivinar, en una apresurada lectura de la contraportada y la biografía que aparece en la solapa de Poemas para el entreacto (mail-art, Labcrom di Sol...) si los excesos literarios o el idioma imperceptible que se halla en la mayoría de las antologías de los llamados «poetas experimentales» obedece a un estado de rebeldía infinita que busca la sorpresa en los incautos lectores o una excusa, algo hilárica, para satisfacer un narcisismo pasado de moda.

No obstante, dentro del singular individualismo que frecuentemente ensombrece a la poesía, los versos de Agustín Calvo vienen a nosotros como un excelente entrante de una pieza mayor, la propia vida. De ese modo, el poeta sabe usar las palabras para crear esos haikúes (a modo de sentencias), y poemas más extensos para completar la búsqueda de un diccionario particular donde la recurrencia del autor nos presentará una poesía que, al tiempo que este mundo de hoy, también busca brevedad y concreción, y nos demuestra que pese a estar en un drama diferente, todavía existen cómicos en este género:





AUTOAFIRMACIÓN
Este verso es un poema.






AUTOR


Numerar el paginado,


poner aquí y quitar de allá,


corregir una entonación,


acumular piedrecitas bajo la lengua


antes que adjetivos,


bajar una línea,


prevenir objeciones, poner punto final


al trámite, limpiar,


acertar


en el tiro,


errar en todos los sentimientos.




ITALIANO
Idioma,


frontera de lo musical.





MIENTO
Sentimiento.






FAGOCITARSE

Ególatra del gesto,


gracias a la antropofagia el poeta


sigue mordiéndose las manos.


Debajo de las uñas


la tinta abrasa y


se le manchan los dientes


de azul y negro y a veces de rojo,


deshuesando en cada mordisco,


errata tras errata,


un poco más del en-sí-mismo


inventado.




Poemas para el entreacto

Género: poesía

Autor: Agustín Calvo Galán

92 páginas

ISBN-10: 84-96790-00-2

Edita: Jirones de azul, 2007

Información y venta:






Agustín Calvo Galán (Barcelona, 1968) es licenciado en Geografía e Historia. Su otra singladura como escritor, pintor y diseñador gráfico le ha conducido a erigirse en un poeta multidisciplinar, dentro de esa particular región llamada «poesía experimental».

Miembro de colectivos como el de poesía visual, Labcrom di Sol, ha participado en varios eventos literarios. El resultado a dicho proceso ha dado algunos de sus poemarios (Vendimia de versos, 2003; Letras transformistas, 2005). Dirige la web www.boek861.com, especializada en mail-art y poesía visual.





Poemas (del libro Poemas para el entre acto) e imágenes: ©Agustín Calvo Galán
Reseña: ©Literatura del mañana





Imprimir artículo Wikio

Libros no-religiosos

Si creían que ya estaba todo escrito en materia religiosa, se equivocaban. La editorial Octaedro nos presenta un conciso pero revelador estudio del egarense Joan Elías. En el más de medio millar de páginas de esta obra divulgativa, el autor realiza un giro de 360º, citando los aspectos más importantes de las seis religiones y algunas de las confesiones que se derivan de ellas, como resulta el apartado especial que encontramos en él, dedicado a la Fe Bahá' i.

Para concebir esta obra singular, Matas viajó por algunos de los países origen de algunas de las creencias relatadas en este compendio, el cual ha sido ilustrado con numerosas fotografías y señalado con notas que ayudarán, sino a entender, saber más acerca de las culturas espirituales que conquistaron el mundo, hasta nuestros días.



Las grandes tradiciones religiosas

Autor: Joan Elías Matas

Género: divulgativo

576 págs.

Ediciones Octaedro, S.L.

Información y venta: www.octaedro.com
 
 
 
Imprimir artículo Wikio

Diàlegs amb els autors, II: Jordi Colell

Amb un llenguatge senzill, tant pràctic com la indumentària que necessità per a escriure la gesta que jau dins les pàgines de Sol i amb la meva ombra, el nou llibre que l'excursionista egarenc Jordi Colell presentà el propassat 13 d'abril al mateix Centre Excursionista de Terrassa (del que n'és membre des dels 8 anys); l'autor narra en poc més de tres-centes pàgines la impressionant aventura, origen de la qual vingué de manera més o menys accidental:




«[...] Tenia clar que, després d'això, el que m'aniria bé és que em toqués l'aire, però passaven els mesos i la factoria on treballo anava aguantant en un estat de coma que ningú sabia quan podia durar. Alguna cosa estarem fent bé?, ens pregunt`vem els treballadors, i fins i tot bromejàvem amb si dalt de les oficines tenien un ordinador i una impressora on només fent intro sortien els bitllets fets. El cas és que, cada cop que es reunien, la direcció de l'empresa i el comitè sempre coincidien que estava tot molt malament, però mai concretaven quan faltava o com pensaven "baixar la persiana". I tal com tot això ronsejava, el meu viatge seguia amb el llumet encès en vermell, fins que arribà un dia que em vaig preguntar: Què passaria si els demanés quatre mesos de permís, ara que sobra gent. El més normal seria que em diguessin que sí; però... Em van dir que sí!! [...]».                  
(Sol i amb la meva ombra, pàg. 17)

Introduït com un diari, on se succeeixen nombroses efemèrides viscudes en el llarg viatge fet que portà a Colell del Cap de Creus fins al de Fisterra fa gairebé una dècada, i amb l'habitual assortiment de fotografies i il·lustracions simpàtiques que ens obren camí a l'inici de cada capítol, anirem emboint-nos de la passió muntanyenca d'un geerrista que ens ensenya que, per a viure una aventura, no fa falta anar-se'n a l'altra punta del món:

«[...] Torna una altra onada que acaba morint contra els esculls de roca i un faralló mig ofegat entre tanta escuma blanca. És la darrera que veig en tot el meu viatge que ara mateix s'ha acabat. Tanco la llibreta de notes i, per enèsima vegada, em carrego la motxilla a l'esquena per tornar a caminar. Són les primeres passes enrere, les que no voldria haver fet mai.
Gràcies a Escolta, vent... I... gràcies a tu, Laura, que tant m'has estimat. Sense tu no hauria pogut fer ni la primera passa.
Lentament, torno cap al fanal i veig el seu rostre amarg, el que ha presenciat tants i tants naufragis i el que no fa ni quatre dies va veure ofegar-se un pescador. Vaig fins una urna crematòria que encara fumeja, i remeno i bufo les cendres perquè es revifi el foc. Al meu costat hi ha la paret que emmuralla el far de Fisterra, que porta centenars d'anys plantat aquí dalt llençant senyals als mariners, sempre en el mateix lloc, quiet i sense moure's, presoner de la terra, encarat a l'oceà...

Respiro a fons, miro el cel, cremo una estampa i el fum se'n va amb el vent a buscar la llibertat. Deixo el far i me'n vaig amb ell. [...]».


(Sol i amb la meva ombra, pàgs. 314-315)


_L'entrevista_


Com que és difícil descriure una odissea com la seva, preferim que ens la resumeixi en una frase qui la visqué...
Potser la frase que millor resumeix el meu viatge és la del poema d'en Jordi Torres que surt al principi del llibre, quan en el final de tot ens diu, «mireu-me bé amics, sóc ric, fotudament ric». El llibre descriu el viatge d'un ciutadà tip de viure en una selva d'asfalt on cada dia va de bòlit, amb el cap esgotat, i on cada cop tot es més esperpèntic, decideix anar-se'n i fer un punt i a part en la vida. I així va trescant, gaudint de la natura, de la soledat... i al final quan torna de nou a la vida quotidiana ho fa amb energies renovades.

 
Al llibre, ens diu clarament que tots som amos i senyors de nosaltres mateixos. Tot és possible si t'ho proposes?
Jo crec que no. Tenim els nostres límits per dalt i per baix. Hi ha coses que no les podrem fer mai perquè ens manquen les qualitats per a fer-ho. Un exemple ben clar és que jo mai podria fer d'astronauta, simplement perquè em faria por i trobo que per a mi és un ofici molt difícil. I tampoc podria anar de carn de canó a una guerra; simplement, perquè tot i ser una feina fàcil també em faria por.  

 
Aquells que no hi estem bregats, pensem que els escaladors i muntanyistes cerquen reptes individuals, sovint impossibles, per a delimitar la seva resistència. En canvi, els que ho són, ho veuen amb una mirada més espiritual. I vostè?
Aquest viatge me'l vaig agafar com a les dues coses, sense que una sigui prioritària sobre l'altra. Per un cantó el vaig emprendre com un repte a superar, per tal de demostrar-me a mi mateix que era capaç d'aconseguir quelcom que em semblava una gesta muntanyenca que no està a l'abast de tothom. Potser perquè tampoc sóc un muntanyenc d’elit. Però d'altra banda, també cercava  rentar la ment de tan saturada que la tenim en aquesta vida moderna; i un cop ho aconsegueixes, inexorablement apareix l'espiritualitat; et trobes a tu mateix, veus la vida des d'una altra perspectiva. Amb poca cosa en tens prou i no et cal res més. La veritat és que un cop el viatge s'ha acabat, en el teu goig hi pesa més la part espiritual que no pas els mil set-cents quilòmetres fets.


Sol i amb la meva ombra ha adoptat l'antic format del quadern de bitàcora per a arribar al lector, el qual trobarà l'obra com una transcripció d'un diari personal. Uns mesos ençà, l'autora també egarenca, Gemma Solsona, fou entrevistada aquí amb motiu de la presentació del seu El sentit d'una vida, també autobiogràfic. Quins han estat els passos que ha seguit per donar-li forma al seu llibre?
En principi he de dir que el llibre de la Gemma Solsona i el meu, tot i ser tan diferents tenen quelcom en comú, i és el fet d’emanar de la feixuguesa de la vida actual. 

Un cop vaig acabar el viatge em vaig posar en contacte amb l'escriptor terrassenc Enric Soler, autor del llibre «Escolta, vent...», ell em va suggerir tres pautes a seguir, que son: entretenir al lector, intentar que aprengui alguna cosa i fer-lo pensar tot procurant obrir-li els ulls. Tot això vaig voler fer-ho amb el llenguatge del carrer, a voltes amb grolleria, però empeltat amb paraules poc usades del nostre idioma, per tal de que el lector aprengui vocabulari, ni que sigui obligant-lo a agafar el diccionari. I per altra banda també vaig encarar el llibre des de la incorrecció, entenent per incorrecte tot allò que diem en cercles íntims però en públic no es pot dir. Crec que a vegades la correcció ens fa caure en la hipocresia ja que només cerquem «el quedar bé». En canvi la incorrecció és més sincera ja que traiem tot allò que portem dins sense pensar si ofendrà o no. Quan va sortir el llibre tenia por que molts lectors se sentissin ferits en la seva sensibilitat, però afortunadament no ha estat així. He pogut copsar que la societat catalana és força madura i accepta tota mena de pensaments per més incorrectes que siguin.  

En aquests viatges ocorren moltes coses. Expliqui'ns algun fet digne de recordar.
Els instants previs a fer la primera passa. El moment d'acomiadar-me de la meva esposa en el Cap de Creus va ser molt emotiu. Tan ella com jo teníem una necessitat imperiosa de que el viatge sortís bé. Seguir les passes d'en Enric Soler era una idea de feia anys i una gran il·lusió, però també era una incògnita a esclarir, no sabia si seria capaç d’arribar a Fisterra.  El suport d'ella en aquest viatge ha estat fonamental, va haver d'assumir  tasques meves a Terrassa entretant jo trescava per les muntanyes.


Finalment, a tots aquells que vulguin emprendre una fita com la seva, què els hi diria?
Que tan aviat com puguin s'hi posin. Només es viu una vegada.





Sol i amb la meva ombra

Autor: Jordi Colell i Malla

Gènere: Narrativa de viatges

ISBN núm.: 978-84-92465-83-5

Silva Editorial, 2011

330 págines

Informació i venda:






Entrevista i ressenya: ©Literatura del mañana
Imatges i fragments de Sol i amb la meva ombra: ©Jordi Colell



Imprimir artículo Wikio

domingo, 18 de septiembre de 2011

Poesía en blog, XXXIX: Jéssica Arias




MÚSICA CREPUSCULAR



¡A TI, MUJER!






Frente a mis ojos


la vida se extiende


como un arcoiris


de colores crecientes.




Bajo el calor del sol


o la fría lluvia


se respira la vida


como el perfume de una rosa.




A orillas del mar


respiro el aire puro,


percibo la suerte de vivir


y la importancia de las cosas.




¡Ya escapé de mis miedos!,


ya sólo acepto


el golpe de las olas


en mi frente:


¡Ni uno más!






Tan sólo me persigue


el rastro de mi sombra


en el callejón,


de lejos...


Me miro al espejo.


Me siento mejor.






La poesía me acaricia.


Siento el calor del sol.






En mi ventana


siempre amanece primavera.






Sólo hay invierno


bajo la nieve.





Poema: ©Jéssica Arias Mingorance

Imagen: ©Wikimedia Commons


Imprimir artículo Wikio

Poezie pe blog, XXXVIII : Mihai Leonte


Aproape un an după LITERATURA DEL MAÑANA publică unele poezii care au făcut Armonii Majore, o antologie de poezie, care a reunit unele dintre cele mai cunoscute poeme ale român Mihai Leonte, din nou, suntem răsplătiţi cu această Memorii accesibile, o nouă lucrare a acestui membru al CARP (ajutor Casei din Moldova Noua reciproce a Pensionarilor), care a făcut producţia sale literare din ultimii cinci ani şi este util de a include interviuri, articole de ziar, clienţi, clienţi şi pe care le-aţi făcut unele dintre cărţile sale, inclusiv, de asemenea, publicat în acest blog: http://literaturadart.blogspot.com/2010/06/poesia-rumana-de-autor-mihai-leonte.html .

În imagine: Mihai Leonte, cu unii membri ai CARP.






ACEL ZBOR


Acel zbor care aleargă,


Sufletul în ciudat veşmânt,


Din care apoi să meargă,


În taina Duhului Sfânt.






Plopule nu mai striga,

Că toamna iarăşi te dezbracă,


Frunzele tale vor pleca,


Fiind nud, iarna să te placă!






ARMINDENI

Azi e ziua de Armindeni,


Veniţi toţi de pretutindeni,


Să bem în pace cafeluţa,


Îndulcită prin cuvinte,


Spuse cald, cu multă minte.






Fiindcă azi e Ziua Muncii,

Sa trăiţi şi voi, şi pruncii,


Că e zi de primăvară,


Peste tot la noi în ţară.


 
 
 
 
 
DE LA STELE




De la stele, printre ele,


Ai doar gândurile mele.

Sunt doar simple peroraţii,


Pierdute în abis de spaţii.






Numărând stele am privit cerul,


Cercetându-l mereu în tăcere,


Am spus întotdeauna adevărul,


Care mi-a dat o nouă putere.






Purtăm în suflet un izvor,


Din care apa vieţii am băut,


Strecurându-ne acel dor,


Care îl aducem din trecut.

 
 

 










Memorii accesibile

Gen: Poezie antologie

Autor: Mihai Leonte

Editura Brumar, 2011

ISBN 978-973-602-619-5





Poezii şi imagini: ©Mihai Leonte




Imprimir artículo Wikio

Algunas prosas escogidas, XXIV: Jayzl Villafania Nebre

Una nación que lee es una nación que piensa


El gobierno de varios países del mundo siempre gasta muchas platas para asegurar que la mayor parte de sus pueblos son alfabetizados. Y en realidad, si el sistema de la educación de muchos países del mundo son basados en la capacidad de un chico de leer. En algunos países no aceptan en el primer grado los niños que no saben leer. Y por eso, no te preguntas ¿por qué el gobierno gasta mucho para esto?

En Malaysia, la campaña de lectura nos dice de «Una nación que lee es una nación que tiene éxito». Y tienen razón. Una nación que lee es una nación con gentes de mentes abiertas. Saben y aceptan que hay otras cosas aparte de los hábitos de sus lugares. Entonces, tienen la capacidad de mezclar los nuevos conocimientos y hacer algo nuevo y mejor.

Los que alfabetizados tienen la capacidad de analizar mejor y comparar los sucesos de la vida diaria. Pueden aprender no solo desde sus propias experiencias sino desde las experiencias de los otros también. Entonces, no es necesario hacer la misma cosa o cometer la misma falta para saber la resulta.
Una nación que lee es una nación que sabe sus derechos. Los abusados no pueden usurparles porque saben sus derechos. Y al momento que no han encabezados las palabras exactas, tienen la capacidad de buscarlo y interpretarlos. También, no es difícil mostrar que los que saben leer pueden hacer las calculaciones mejor. Entonces, saben si los negocios están bien o mal.

Pero lo más importante es que los que saben leer tienen la capacidad de ser independientes. Saben encontrar las cosas que necesitan. De tal manera que saben encontrar informaciones cuando los necesitan, tienen la habilidad de encontrar la solución de los problemas que pasan la vida.
Por eso, la próxima vez que vas a comprar libros para sus hijos, es notable pensar las moralejas que estos libros instruyen. Las cosas que aprendieron cuando están jóvenes son las cosas que van a llevar en la vida profesional.







Jayzl Villafania Nebre es natural de Filipinas. Pertenece a la asociación Bayan Akayin sa Abot Tanaw (su traducción literal es «Lleva la Nación al Horizonte»), que es así como una organización pro-cultural que pretende fomentar el conocimiento y la lectura en las Islas Filipinas, tal como se puede observar en la página del grupo: www.basapinoy.blogspot.com . Asimismo, entre algunas de las actividades que definen a este autor destaca la fabricación de libros en varias lenguas de Filipinas, con algunos compañeros suyos, para animar a los niños a ser alfabetizados en sus lenguas natales; pero, ante todo, representa el fiel exponente de ese nuevo comunicador que nos ha traído el siglo XXI, emparejado con las nuevas tecnologías y dotado de una visión más universal del mundo que conocemos, donde la difusión ilimitada y gratuita de la información es la premisa para dar a conocer sus objetivos.

En el terreno literario, también se le conoce como colaborador ocasional del magazín digital Revista Filipina (www.revista.carayanpress.com), donde ha publicado algunos de sus poemas.



Artículo e imagen: ©Jayzl Villafania Nebre









Imprimir artículo Wikio

Agenda cultural de septiembre de 2011. Presentaciones de libros:








Presentación de Sol i amb la meva ombra (Silva Editorial, 2011) en el fórum de la Librería Altaïr,  el próximo 22 de septiembre, a las 19.30 h. En Gran Vía, 616 (Barcelona). Jordi Colell, el autor, nos contará su impresionante viaje de 1700 km, el cual fue su primer hito como excursionista.











Presentación de la antología poética La textura metálica del dolor; una nueva visión lírica a medio camino entre la sinestesia y la nueva poesía experimental, dentro de la colección de nuestro colaborador, Agustín Sánchez Antequera, El Sastre de Apollinaire. El próximo 23 de septiembre a las 20.30 h en la Casa de Cultura Alfonso X el Sabio, C/ Las Herrenes S/N (Guadarrama).












Presentación de la novela La noche de la flor del cactus, de nuestra colaboradora Ana María Manceda,el próximo 25 de septiembre de 2011 a las 18.10 h (acto dentro de la 5ª Feria regional del libro de San Martín de los Andes).
















Presentación del libro La involución cítrica, de la autora Adriana Bañares. En el Riff Bar de Logroño, el próximo 30 de septiembre a las 21.00 h; calle Carnicerías, 7. Ver sinopsis en: http://www.editorialorigami.com/index.php?option=com_zoo&task=item&item_id=10&Itemid=64















 

Related Posts with Thumbnails

Archivo de blog

Espacios publicitarios: