El nas esquerp (retalls en prosa)

Quantes vegades heu arribat amb el nas allà on volíeu? Tenir un bon nas vol dir quelcom més que disposar d'un bon olfacte. És la clau de tot'
Àngel Brichs

Sovint, quan l'home defuig la dona és que una estranya por, mescla d'una melanconia indolora i un estat d'ànim pèssim l'aboquen a un fracàs més que merescut. I és que, a qui no li han agradat mai aquelles rialles suggerents, cames esbeltes i cossos de model? I aquells narius? Qui no s'ha fixat mai en aquell nasset arremangat de la veïneta de l'escala, tot petitonet, que sembla que se't desfaci a la boca?

Quan un valora tots aquells nassos i nassets que han passat per la seva vida, petits, grans, allargassats, de tuberia, en forma de cargol i alguns de torçats i tot, d'aquells que t'espanten, més propis d'una altra dimensió que en la que vius. El nas, fruït de la rauxa, de la por, de beure massa o cardar poc. Aquell, que vermell, omple sang i nervis per amenaçar de mort el tomàquet més gran vist mai.
N'hi han de negres, de blancs, asiàtics i americans. No obstant això, no obeeix de races ni clitxés, ja que ell, en sí n'és l'objecte d'estudi.
De detectius en va ple i de nuvis i núvies arremolinats i penedits, també. És més que un símbol, és la font de la vida; del cervell fins als dos orificis, un conducte de tenebres, túnel exterior ple de fol·lícles i venes deixa un regitzell d'humus, líquids i magmes fredíssims, que surten disparats com en una gran explosió. El moc és llur producte, a dèbil trencall entre la ment, plena de pensaments, i el comportament impenitent, que se rebel·la, desfogant-se, causant aquell substantiu, conegut com la moquera. Sort que s'abasteix d'un altre, mai millor ni més bo ni oportú: la mocadorada.
I és que aquest element tan insignificant és el mateix cor del que som, el centre de la nostra ànima i esperit, el poder de la nostra existència, el caràcter que posseïm, el perfil més exacte que ens defineix, i ens pertorba.

'Ell és innat
del cor dels homes,
del brogit de la terra;
la més erma i voluptuosa
filla del diable,
de la por,
de la gentada,
de la vida.'
(Fragment del poema 'El nas', d'Àngel Brichs)

Copyright:

Conte:

Àngel Brichs©

Imatge:

Abi Pap, 2010©

Publicat en aquest bloc amb l'aprovació de l'autor:

www.literaturadart.blogspot.com