Un joc dolent

Temps enrere, vàrem publicar en aquest bloc un parell d’articles que oferen una opinió, lluny de ser reaccionària, sí diferent i crítica amb la situació que envolta a la cultura catalana i espanyola. No us parlem de res més que d’un fenòmen que engloba un cercle de personalitats polítiques i institucionals. No us parlem d’altra cosa que de la política cultural Hispano-catalana. I és que, fets com la corrupció ocorreguda en el Palau-Orfeó Català de la Música Catalana o les circumstàncies que han portat a la proclama d’un edicte a la Comunitat de Madrit en el qual concedeix més poder al professorat, no crec que deixi indeferent a ningú.
No és pas desig d’aquest bloc el qüestionar-se n un fòrum d’opinió política, i mai ho serà; però amb tot, crec convenient abordar aquest temes amb una òptica revisionista i crítica, donat el seu relleu envers la cultura, l’art i la docència. Per tant, i lluny d’expressar-se en un sentit tendenciós ni reaccionari, i en el feude de cridar a la calma i la comprensió, puntuarem negativament o positivament en aquesta crítica, cosa que el consell de redacció anirà fent de tant en tant en aquest bloc quan l’ocasió sigui adient, de la següent manera, i segons l'escala de valors (0-10):