Ara fa uns dies, la seu de l'Ateneu Terrassenc quedà eclipsada per l'impacte d'un personatge dessimbolt, el·luctant i vibrant què, lluny d'apaivagar el nostre estat d'ànim com sovint passa en algunes conferències que es realitzen en aquesta i altres entitats, l'encengué per damunt de totes les coses. Aquest home s'anomena Ramón Pierrá, al que podríem definir com a poeta incansable i creador incombustible. Col·laborador de diverses emissores de ràdio des de fa uns anys (com Ràdio Star Terrassa o Emissora Sant Vicenç), sempre ha mirat de canalitzar la seva vena poètica amb la seva tasca de comunicador, fet què va poder mostrar-nos en tota la seva dimensió en l'espectacle que ens va preparar. Me'n recordo d'una espècie de performance al més vell estil Kaprow que a finals de 2008 vaig tenir el gust d'oferir als espectadors d'aquesta mateixa entitat on Pierrá, fa deu dies, obsequià amb un espectacle on les pintures i l'oratòria van deixar pas a la música ètnica i simfònica per deixar atrapat al públic assistent que, encara que minvat en nombre, va saber aplaudir els compassos i la lletra del nostre poeta. Una lírica emprada d'un llenguatge ple de al·legories del món on vivim, com el treball, la tristesa, l'ecologisme i les guerres o la criba del sector immobiliari. Poemes per entendre i per sorprendre on, els canvis de ritme i el to sàtir de l'autor, ens van fer veure la realitat des d'una visió diferent, universal, melòdica i teatral. I és que la funció de Pierrá fou quelcom més que un recital de poemes, ja que ens embolcallà en un estadi superb on la raó i l'home, com a éssers agermanats que poden ser, poden dibuixar-se mutuament cridant amb força en aquells misteris quotidians dels que cada dia ens nodrim -com aquell que li està bé tot el que li passa i resta desencissat amb tot allò que no li treu cap a res- per sobrealimentar-nos d'una corrua d'idees i pensaments, configurant-se com una teràpia sensorial en el seu estat més íntim i personal.
De l'article:
De les imatges:
No hay comentarios:
Publicar un comentario