Els secrets dels símbols (I)

Fruït de la nostra recerca d'autors i d'investigadors, LITERATURA DEL MAÑANA presenta a Ramon Vidal, membre de la Junta directiva de l'Ateneu Terrassenc i etern estudiós del nostre entorn més immediat, que ens portarà en una sèrie d'entregues, de les que aquesta n'és la primera, els secrets més arrelats de la nostra simbologia quotidiana, els quals, en sí mateix i en el seu ordre hermenèutic es configuraran com a obra divulgativa, amb un llenguatge simple i ben estructurat que ens farà entendre aspectes de la nostra història i les nostres creences amb suprema facilitat, però narrant-se des d'una visió més àmplia i universal, trascendint en factors tant comuns a nosaltres mateixos com inexplicables en el seu estat més intern; secret que Vidal ens desxifrarà, eixint en cadascun d'aquests articles un verdader descobriment què estem segurs de que satisfarà els estudiosos de la història com aquells que frisen per conèixer els misteris de l'ocult, conceptes tant antagònics com afins a la naturalesa humana. Un ordre natural que es remunta a la síntesi de l'home amb el medi i l'evolució que aquest ha sofert mitjà la seva influència, aspecte que més sovint s'entén amb la disciplina científica més bàsica i fonamental de l'Ésser humà: l'antropologia.

LA BALANÇA

Diu Aristòtil que no es pot pensar sense imatges, per tant podem deduir que el símbol, seria la idea en el seu sentit més originari, o l’arquetip en la seva forma primigènia. Dins del simbolisme hi trobem les anomenades al·legories, on les seves interpretacions queden subjectes a la cultura o religió que les va crear. En el món occidental són prou conegudes les al·legories del corn de l’abundància com a signe de prosperitat, o el d’una dona alada com al·legoria de la victòria. L’al·legoria té doncs una interpretació racional, que no implica cap més pas a un altre pla interpretatiu. Una d’aquestes al·legories força coneguda és la balança, possiblement degut a la seva antiguitat (d’origen Caldeu), és d’interpretació universal, tant entre les diverses cultures com en les religions.
En l’antic Egipte, Osiris, en presència de Maat, la deessa de la justícia, pesa el cor del difunt, i decideix el seu futur en el més enllà; també es troba representada en els judicis dels antics Perses, a la antiga Grècia, Zeus amb la balança d’or, dóna als homes el destí que es mereixen. En la religió Cristiana, la balança és primordialment l’atribut del judici de tota la humanitat a la fi dels temps, on es decideix quina ànima mereix el cel o la condemna eterna a l’infern. En la Càbala es fa referència a que la balança estava en les mans del Ancià dels dies. En astrologia quan la constel·lació del Zodíac acull el Sol des de el 23 de Setembre fins el 22 d’Octubre, el Sol es situa en el punt mig de l’any astronòmic (equinocci), la duració del dia i de la nit son iguals marcant així un equilibri. En el món occidental és costum representar la justícia, amb forma femenina amb els ulls embenats, aguantant amb una mà la balança, i amb l’altra una espasa, si s’admet que l’espasa és un signe de poder, i que aquest tant pot ser constructor per la pau i la justícia, com destructor per la pràctica de la injustícia i la maleficència. De la interpretació d’aquesta al·legoria, se’n pot deduir que tant està autoritzada la força per mantenir la pau mitjançant l’ús de una justícia imparcial, o que també es pot impartir justícia d’una manera cega, mitjançant l’ús de la força, aquí es pot apreciar la parcialitat en la interpretació d’una al·legoria, segons la cultura que ha adoptat aquest símbol.

Copyright:

Article:
Ramon Vidal©

Introducció i ressenya:
LITERATURA DEL MAÑANA©

Publicat en aquest bloc amb l'aprovació de l'autor:
www.literaturadart.blogspot.com