¿Qué lecturas os seducen más?

domingo, 7 de marzo de 2010

Els secrets dels símbols (III)



El MODERNISME


L’Art Nouveau, més conegut a Catalunya com El Modernisme, va aparèixer a finals del segle XIX i amb la seva màxima expressió al principi del XX, com una reacció al classicisme, i amb una voluntat d’arribar a tots els camps on la seva manifestació s’hi pogués fer present, tan en l’arquitectura com en els elements d’interior, mobles, vidrieres, làmpades, joies etc.; també va estar present en les creacions plàstiques, en els rètols i a la industria bibliogràfica.
Aquest és un art amb unes peculiaritats molt concretes, un estil corbilini i dinàmic amb una asimetria absoluta, i és possiblement en aquestes característiques on es fa més palès el divorci amb el classicisme. Predomina una estilització, sobretot, amb el món vegetal on les plantes jugaven un paper molt important, arribant a establir un vertader repertori al·legòric. Els artistes de l’època van recuperar per a la seva creació tota la simbologia que en aquest camp, l’humanitat, com un autèntic tresor, ha anat acumulant al llarg de la seva història.
D’Antoni Gaudí a l’arquitectura, i d’Alfonse Mucha al grafisme, i com molts d’altres en les seves obres es troben infinites al·legories on el seu coneixement ens pot apropar a comprendre millor aquest món de l’artista, on la naturalesa en cadascun dels seus estadis era una font d’inspiració per a una nova expressió al·legòrica. Les fulles seques a la tardor eren símbols de malenconia i tristor, les flors grogues s’associaven amb influències solars, i feien al·legoria a la glòria i riquesa, els lliris blancs feien referència a la deessa Diana, i s’atribuïen a les donzelles honestes i verges, les orquídies són símbols de passió i fecundació,
la passionaria és l’al·legoria cristiana a la passió de Crist, el llorer és associat a la victòria i la pau, la magrana a l’amistat i la concòrdia, la rosa blanca és símbol de puresa, la rosa groga s’associa a l’amistat i l’alegria, la rosa vermella és atribuïda a Venus la deessa grega de l’amor, i associada a la bellesa, l’amor, i a la passió, en la tradició cristiana representa la sang dels màrtirs i a la resurrecció. En l’arquitectura quan les roses eren col·locades al sostre d’una habitació, eren com a símbol de confidencialitat de tot el que és digui o faci dins l’habitació, d’aquí l’expressió llatina utilitzada per confiar un secret “subrosa” referint-se a (en secret).



Copyright:


Article:
Ramon Vidal©


Publicat en aquest bloc amb l'aprovació de l'autor:

No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails
Se ha producido un error en este gadget.

Archivo de blog

Espacios publicitarios: