¿Qué lecturas os seducen más?

sábado, 6 de febrero de 2010

Els secrets dels símbols (II)


De nou, l'expert en simbologia i col·laborador nostre, Ramon Vidal, ens porta una segona entrega dels seus interessants articles sobre aquells conceptes tan desconeguts com propers a nosaltres mateixos, com són els símbols.




EL RELLOTGE DE SORRA


Aquest símbol, és un clar exemple del símbol anomenat compost, amb una doble interpretació al·legòrica i hermètica.
Tradicionalment el rellotge de sorra, ha estat acceptat com una al·legoria del pas del temps. Quan es representa junt amb ales i una dalla o calavera vol simbolitzar la brevetat de la vida humana. Els grans de sorra cauen a poc a poc però seguits, i abans de que en siguem conscients l’ampolleta s’ha buidat. Recordem a Sant Mateu (XXV: V 13) “Vetlleu, doncs no sabeu ni el dia ni l’hora”, o el cant del Salm (LXXXIX: V 49) “ ¿Quin home viurà i no veurà la mort?”.

En la interpretació hermètica, podem suggerir que el rellotge de sorra al girar sobre sí mateix, ens indica la possibilitat del retorn als orígens. Aquesta forma simètrica que té l’ampolleta, amb el seu doble compartiment, ens mostra el principi de correspondència. Aquest principi anunciat per Hermes Trimegist, nom d’origen Grec, significa Hermes el Tres vegades Gran, i la seva identitat arriba als orígens de l’Egipte pre-faraònic. Altres interpretacions defensen que Hermes no va ser una personalitat individual, sinó un conjunt d’ensenyances elaborades en el món Hel·lenístic, i enriquides amb el temps. Plutarc creu que Hermes, va ser el primer a l’antic Egipte que va conèixer l’escriptura dels Déus, què més que escriptura, eren signes, i conèixer aquests signes i la seva pronunciació correcta, era acció determinant. Aquest principi de correspondència, el segon dels seus set principis, ve a dir “Com és a dalt és a baix, i com és a baix és a dalt”, i axí descriu un model holístic de tot l’univers creat. Semblant és el moviment dels electrons orbitant al voltant del nucli de l’àtom, com és el dels planetes al voltant del Sol.

El buit i el ple d’aquesta doble ampolleta s’ha de succeir contínuament, creant així un corrent del superior a l’inferior, es pot dir del “Cel” a la “Terra”, i per aquest mateix principi de correspondència, un altre corrent invers del Terrenal al Celestial. Aquesta seria la imatge de la interpretació hermètica i alquímica d’aquest símbol.


Copyright:


Article:
Ramon Vidal©


Introducció:
LITERATURA DEL MAÑANA©


Publicat en aquest bloc amb l'aprovació de l'autor:

No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails
Se ha producido un error en este gadget.

Archivo de blog

Espacios publicitarios: