La novel·la de l'escriptora rubinenca Montse Flores, ressenyada de la mà d'Àngel Brichs a "Rubricata"

L'edició 2342 de la revista Rubricata ha publicat, en la seva secció cultural, una ressenya d'Àngel Brichs sobre la novel·la que fou finalista del 1r Premi de Novel·la curta de lectura fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya, L'aigua del Rif

Tot seguit, i gràcies a la col·laboració de la revista Rubricata us n'oferim l'article, tot adjuntant-vos un fragment del primer capítol: Nom de profeta, en el que, com descobrirà el lector(a), Flores empra tota una cosmogonia de símbols, alguns tòpics de la cultura àrab (com els djinns), on la tradició i el folclore populars es barregen amb les inquietuts –i ganes d'aprendre– de l'Ahmed, el protagonista i àlter ego de l'escriptora al llibre; i tanmateix, un mirall perfecte del què pot arribar a significar el terme integració:

Va deixar anar un crit estremidor.
El seu cos tremolava a terra.
Treia salivera per la boca i em vaig espantar molt.
En aquell moment ja no entenia res, ni una sola paraula.
La mare l'agafava pel cap i l'àvia li donava cops a la cara
per fer-la reaccionar.

Aquell dia vaig conèixer què era la por.

Em sentia culpable del que havia passat
i me'n vaig anar al costat de la nevera,
per si a l'àvia se li acudia d'obrir-la
i treure'n les coses de dins.
No estava dosposat a cedir, a demanar perdó.
Algú havia de plantar cara o riure fort,
ben fort, com hauria fet l'Ibraim.

Desconec el temps que va passar
però a mi em va semblar molta estona.

Escoltava les dones però no les mirava.
No sé quan va trigar a arribar el meu pare.
Crec que algú el va anar a buscar.

Quan va entrar el pare, l'àvia es va endur la tia.
La va ajudar una veïna, crec.
Com que havia estat molta estona amb els ulls tancats,_____________________________________________________________________ no m'havia adonat que hi havia més gent a casa.
Les dones van acotar el cap.
Seguien parlant, ara amb el pare.

Em sentia molt trasbalsat.
Per primer copa a la vida havia sentit por.
Per primer cop a la vida havia desitjat la mort d'algú.
La mort d'algú que duia la meva sang.

El meu pare em va treure de la casa agafant-me per l'espatlla.

Recordo que aquell dia vam anar a la platja.
Vam asseure'ns a mirar el mar.
El millor del Marroc són les seves platges.
Vam passar la tarda sense dir res.
Ens fèiem companyia i prou.
Sentíem l'olor de l'aigua i l'aire ens tallava les galtes.
Jo tenia al cap la imatge de la meva tia, estirada a terra.
Tenia un nus a la gola, que no em feia sentir bé.

Aquell dia va ser el primer cop
que passàvem la tarda junts,
el meu pare i jo, asseguts a la platja.
Em va agradar molt.

El meu nom vol dir "digne de ser lloat".
No sabia si els fets d'aquella tarda d'agost
eren mereixedors del meu nom.
Havia protegit la mare, això és tot.

Dies més tard vaig sentir a dir
que la meva tia tenia el dimoni dins el cos.

(Fragment de L'aigua del Rif; pàgs. 26-27-28).

L'aigua del Rif: una novel·la integradora

Vinguda del mateix Servei de Català, depenent del CPNL a Rubí, actual professora d'institut d'ensenyament secundari a la nostra ciutat –des de 2006– i traductora i assessora lingüística en publicacions diverses, Montse Flores Pallarès (Barcelona, 1968), és l'autora de la novel·la curta L'aigua del Rif (Editorial La Mar de Fàcil, 2010), amb la que va rebre una menció especial en el 1r Premi de Novel·la curta de lectura fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya.
Durant tota la novel·la, l'autora empra una mètrica que adopta forma de prosa poètica (glosa), per a seduir al públic al que va destinada: el lector adult que busca una lectura fàcil, amb mots no gaire rebuscats, però dotada de continguts visiblement adaptables a la seva edat.Set capítols que representen cinc escenes dins la vida d'un noiet marroquí en un institut de Rubí. Un diari molt ben estudiat i que resumeix, a grans trets, l'odisea d'un emigrat en un país forani.

L'aigua del Rif narra la història de l'Ahmed, un personatge imaginari, inspirat en una realitat social en que a l'autora, sent professora, li ha tocat viure de prop més d'una vegada: la immigració. I tot i que aquest ha estat un fenomen molt utilitzat en la literatura europea contemporània (com podem veure amb la novel·la Le thé au harem d'Archi Ahmed, de Mehdi Charef (1988), reeditada per Folio (2009) ), Flores ho fa des d'una òptica social, fent de pont entre l'immigrant i l'autòcton, fent una sinapsi literària que neix dins del cervell mateix d'un nouvingut.
En tota una sèrie de frases establertes com pensaments caçats al vol, Flores desgrana alguns dels problemes que envolta una classe social que, encara que acceptada en els últims anys, dotada de creences i costums diferents que només poden ser posats a escena per la figura del seu protagonista principal, el qual jau en l'edat més noble, veraç i sincera que existeix: la infantesa.
Una visió onírica, però real, d'una metàfora que veiem al mateix títol del llibre, on el terme Rif (com a zona vista d'antic com a frontera entre l'Àfrica i l'Europa), conté un sentit més profund del que, en una simple ullada, poguéssim identificar. Aquí emmirallat en el difícil –però real– món de les persones i l'eina comunicativa que les mou: les relacions humanes.
Tota una autora de referència, i un text que no ho és menys. I a més, tots dos, de Rubí.

L'apunt:

Títol: L'aigua del Rif
Gènere: Novel·la curta
Editorial: La Mar de Fàcil (2010)
www.lamardefacil.com
Preu: 12,50 euros
70 pàgines
Autora: Montse Flores Pallarès

Copyright:

Ressenya:

©Àngel Brichs

Imatges i fragment:

©Montse Flores Pallarès

(De la imatge de l'article: ©Revista Rubricata)

Imprimir artículoWikio