L'exposició Itinerant UNIVERS tanca el III Concurs de pintura de l'UPC

El proppassat 1 d'octubre de 2010 finalitzà l'exposició Itinerant UNIVERS a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET), fet que serví per a il·lustrar-nos –des de la seva obertura, el 16 de setembre d'enguany–, tots aquells participants (ja sigui per esdevenir premiats en les distintes mencions i guardons, o per la singularitat d'algunes obres que s'hi presentaren) que van destacar en el tercer any que l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona organitza aquesta convocatòria.

L'exposició, encara coordinada per un dels antics professors de dibuix de l'Escola d'Enginyeria de Terrassa, Domènec Povill (actualment jubilat) ha demostrat, enguany, tornar a ser un focus de noves idees i estils diversos –presentats pels artistes de la mostra– que configuren un nou figurativisme efervescent que emmiralla, perfectament, l'evolució artística seguida en els nostres dies, resseguida per les línies de fuga que la vesteixen: l'experimentació contínua i el que alguns crítics entenem com a art de laboratori, que no és altre que la deconstrucció dels mètodes plàstics del passat davant l'empenta juvenil i crítica de crear tendències noves, no agrupades dins dels absolutismes d'un moviment ni d'una avantguarda naixent, sinó d'aquest veritable fenomen d'espontaneïtat amb què es caracteritza l'art que es fa avui.

Alumnes i professors i estudiants de diversos cursos i postgraus d'Arquitectura, l'enguany edició del tradicional concurs de pintura que se celebra a l'UPC, s'ha adscrit a l'actual tendència artística que, d'igual forma que la XVII Biennal de l'Art Contemporani Català d'aquest any, també persegueix una visió plàstica dotada d'una poètica d'allò mínim

Així doncs, mentre el conceptualisme objectual de Domènec Povill, amb Esclat de mal tracte (obra feta amb ingredients habituals en la indústria de la construcció, com l'espuma de poliuretà); Marc Faixedas, amb Vandyckbrawn (obra que pica l'ullet a l'art pobre de Tàpies, tot emprant elements metàl·lics, i on la pintura n'és l'abstracció que aporta el significat a l'obra); Lídia Andreu, amb Mai massa gran per tu mateix (en la que ens descobreix un mer post individual trencant motllos, com tots els altres autors/es que exhibiren a la Sala d'exposicions l'Escola Industrial, tot fent una ganyota a l'indústria del còmic); o Jordi Arcas (portant-nos un figurativisme avant-pop que busca la deformació dels mites que l'home s'ha autoinventat, com és el cas de la seva Tele en color) dibuixaren l'esquema i els trets definitoris pels que es basà l'exposició.

Una deconstrucció del passat que es veu, també en les obres del guardonats al Concurs, on 9 maorís (obra de Martí Mas que aconseguí l'Accèssit, ens teletransporta i submergeix en un art primitiu encara no desaparegut); Mute d'Alberto Lizarazo (on en un calaix antic amb una barra de volum i uns colors pobres s'escenifica una al·legòrica herència televisiva, que ens ha dut des dels dies de la caixa tonta fins a l'actual era de les noves tecnologies i d'Internet; guardonada amb el 3r premi); Patagònia express de Rodrigo A. Vásquez (on un paisatge selvàtic es barreja amb el cel, tot reivindicant un dels paràmetres solidaris del s. XXI: l'ecologisme que s'ha instal·lat, també, en aquest nou figurativisme-estil-poema visual del nou art dels nostres dies; guardonat amb el 2on premi); per acabar amb el Retrat d'una oposició d'Héctor A. Solano (on l'hiperrealisme i el retrat pictòric hereu de les línies dels anys 50-60 i dels portraits realistes made in Chuck Close, havent-se'l guardonat amb el 1er premi del concurs, ens indica que aquesta actual falera per allò retro resta molt lluny de passar de moda).

Tot i la diversitat d'estils i tractaments pictòrics, aquesta mostra ha servit per a presentar-se un espai de creativitat, descobrint-se com a una barreja d'innocència i d'expressivitat, en contuberni amb aquell pensament artístic postmodern, mínim i metafòric, amb certs traços del naïf i d'un art pop tardà que ja no vol ser pop, que, envolta l'art que es materialitza en els nostres dies.

Copyright:

Article:
©Àngel Brichs
Crític d'art contemporani
www.escriptors.com

Imatges:
©LITERATURA DEL MAÑANA

Publicat en aquest bloc amb l'aprovació prèvia dels seus autors:
www.literaturadart.blogspot.com

Imprimir artículoWikio