ELS PAPIRS DE MONTSERRAT

"Catalunya és

dels emprenedors,

científics i investigadors"

Jordi Basté

A la fotografia: l'escriptor Àngel Brichs i el P. Pius-Ramon Tragan, abans de començar la conferència.

En poc més d'una hora i tres quarts, el Biblista, monjo benedictí i Director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, Dr. Pius-Ramon Tragan, ens va explicar el passat Dijous 12 de Novembre d'enguany a l'Ateneu Terrassenc la història, bases i fets que han fet possible què, a dia d'avui, dues de les col·leccions de papirs més importants de l'Estat Espanyol s'estudiïn a l'Abadia de Montserrat.
L'acte va ser introduït en una breu presentació, pel cap de la Vocalia d'Acció Literària i Filològica i membre de la Junta directiva de l'Ateneu Terrassenc, l'escriptor Àngel Brichs. Allí, Brichs buscà els paràmetres pels que s'estructuraria la conferència, en la mesura que també féu la definició de la matriu de tot el que es parlà: El papir. El papir esdevé d'una planta aquàtica, el Cyperus Papyrus, la qual es troba en massa a les proximitats del Riu Nil. Això, i el clima desèrtic d'Egipte propicià una més bona conservació dels manuscrits que podem trobar en aquest format. Dels escrits conservats en aquesta composició, cal destacar en la seva major part els d'Escriptura Hieràtica (versió escrita simplificada dels jeroglífics), els coptes i, finalment els grecs.

Però per a entendre millor la tasca de recuperació d'algunes d'aquestes peces, que certament es podrien englobar a mig camí de la troballa arqueològica i la hermenèutica filològica, cal valorar el treball inestimable dels que en van fer possible llur conservació. Una conservació que es va fer sovint per pseudo-científics, com el Dr. Roca Puig. Gent que, fugint de la fama, varen ser els únics bibliòfils d'una època on gairebé tot el món fou saquejat per les potències colonials, i que s'erigiren sense sapiguer-ho, com a salvadors d'un dels llegats més notables de la història de la Humanitat. I és que l'escriptura, més que un símbol, és la Gaia Ciència, la mare de totes les coses, la base de tot.
Però els papirs dels que es parlà no fóren de l'època del d'Anana (1320 aC) en l'etapa del faraó Sethi II sinó uns molt més propers a nosaltres, i en més alt grau quan parlem de la nostra tradició cristiana occidental. No parlem de res més que dels papirs sagrats que recullen algunes de les fites més importants del Nou Testament. Però, com va ser possible que arribessin a Montserrat? Bé, per endintsar-nos al centre d'aquesta qüestió cal remuntar-nos a l'època de personatges aventurers i investigadors com el Pare Ubach o el Sr. Eduard Toda, els quals, són alguns dels que permetrien fer possible l'existència del museu egipci de Montserrat, el qual és considerat com un dels més importants de Catalunya, on hi col·laboren personatges de la talla del Sr. Vivó de la Societat Catalana d'Egiptologia. Però, fruït o no d'aquestes recerques, els nostres papirs van arribar per altres vies. En concret, i basant-nos en el treball que es realitza a Montserrat en aquesta direcció, citaríem dues col·leccions, la del Dr. Roca-Puig i la del Pare O'Callahan, anomenada aquesta última com "Palau". Però l'aportació d'aquests dos homes no va estar exent de maldecaps, falta de subvencions i tota mena de "punch bruises" d'aquesta època poc elegant en la que visquem. Poques són les institucions que subvencionen els estudis científics que es duen a terme al Monestir; i és què la realitat simbòlica d'allò que no ens interessa gaire o s'escapa al nostre intel·lecte, no ven. Per sort, no tothom pensa així, i persones com el pare Pius-Ramon Tragan fan possible la continuïtat d'aquell treball esgotador que temps enrere va fer possible recollir trossos de la nostra història aquí i allí; i encara que aquests precursors disposin de fons limitats i poca ajuda econòmica, res farà deturar-los en el seu treball. Aquestes i altres són les proves palpables pel que Montserrat és alguna cosa més que un centre d'atracció turística o un símbol de catalanitat.

A la fotografia: El Dr. Tragan durant la conferència, parlant amb Àngel Brichs

"Quan em trobava estudiant a Aman, va esclatar la guerra del Yom Quippur. A correcuita vaig sortir de l'hotel amb gran soroll d'explosions. Les bales xiulaven per les dos ribes del carrer. El taxista era davant meu. Després de fer uns centenars de metres, ens vàrem aturar. El taxista em va deixar sol i es va endur tot el meu equipatge. Vaig quedar garratibat. Quatre anys d'estudis a l'Orient s'havien anat volant. Al tornar cap a l'Hotel me'l vaig trobar en un carrer. I l'home com si res. Després de pagar-li una suma de diners convinguda, em va tornar les meves coses."
P. Pius-Ramon Tragan

Al cap i a la fi, trobant-nos ja dintre del nostre relat, cal esmenar l'aficció del Sr Roca als Papirs. Una aficció que el va fer agafar les maletes i anar a la seva busca, a Terrassa Santa, des de Jerusalem fins a Byblos, empès d'una mentalitat romàntica pròpia d'alguns prohoms de la Renaixença Catalana. Fa uns anys, i amb motiu de la cessió de la Biblioteca del Dr. Roca-Puig al Monestir de Montserrat, i gràcies a les subvencions obtingudes per la companyia d'assegurançes Reale Seguros de Turí, lloc on es troba un dels museus egipicis més importants del món, va ser possible el trasllat de totes les obres que l'erudit català havia guardat al seu pis del carrer Diputació. La major part d'elles eren textos litúrgics, monàstics i escrits grecs i llatins com un Papir Grec de l'Evangeli de Sant Mateu, datat del segle III dc. (Abadia de Montserrat, 1962), en el que podem trobar algunes fites destacables com els signes diacrítics apareguts en el verso-recto de la Nòmina Sacra, no gaire vistos en aquella època.
D'altra banda, i com a resultat òptim d'aquestes troballes, l'Abadia de Montserrat, i en especial, l'organisme Scriptorium Biblicum et Orientale, el qual es constituí amb membres com el Pare Pius o la Sra. Sofía Torallas del CSIC, han tingut l'oportunitat d'estudiar totes aquestes exègesis per poder abordar la història bíblica d'una manera més exacte i científica, tot conformant a dia d'avui un excel·lent grup d'experts que lluny de guanyar-se la vida, fan el que els hi agrada, i de la millor manera que saben.

El Pare Tragan ha exercit com a professor a Strasburg, a la Universitat de Milà i a la de Barcelona, entre d'altres. També, ha sigut Degà de la Facultat de Teologia de Roma, Rector del Pontifici Ateneu de St. Anselm i en l'actualitat, i des de l'any 1997, és el responsable a Montserrat de l'Scriptorium Biblicum et Orientale, centrat en la recerca exegètica i en la cura de la col·lecció de papirs del Dr. Roca-Puig i del Museu Bíblic, obra del P. Ubach. És autor d'algunes publicacions com ara "El llibre del Càntic dels Càntics" (Bíblia de Montserrat, 1966), Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1985) o Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques. (Institut Cambó. Barcelona, 2005), entre d'altres, de les que també en destaquem nombroses col·laboracions en revistes científiques i diccionaris especialitzats.

Fonts: Vocalia d'Acció Literària i Filològica de l'Ateneu Terrassenc