Parlant sobre l'ÉSSER i l'ESTAR

Sovint pretenem defugir aspectes que ens vénen a produir tensions en el nostre estat d'ànim. Aspectes com l'anàlisi del què som, o l'estudi d'on venim, o la pretensió estèril d'allò que fem per volguer anar on volem. Però quan parlem de nosaltres mateixos exaltem un profund somriure i una mirada innocent eximeix la nostra cara d'algunes coses que, lluny de no comprendre no volem deturar-nos a pensar. Coses que ens afecten, que ens diuen qui som, ens caratcteritzen i ens fan entendre'ns la nostre manera de ser i d'existir. D'aquests i altres temes es van parlar en la conferència del passat Dimarts dia 27 d'Octubre a la seu de l'Ateneu Terrassenc. I ho varen fer possible dos personatges talment antagònics i esclarificadors.

Àngel Brichs en la introducció-presentació de la xerrada.

Aquests van ser el Sr. Jordi Oller, coach professional i meditador incansable -com es descriu a ell mateix- i l'escriptor i psicoterapeuta Àngel Brichs, col·laborador habitual d'aquest bloc. Els principis bàsics: l'humil·litat com a font per a millorar-se a un mateix, créixer en la imperfecció i viure dia a dia per a millorar-nos com a persones, sense dogmes ni obligacions més que les que ens fem nosaltres mateixos, fruït indispensable de creixement personal i d'estar en un àmbit divers de la resta de la societat, segons el plantejament de Brichs. I la busca del nostre entorn privat, mitjà l'observació dels nostres actes com a conseqüència de la nostra meditació, com a busca interior del què som, segons afirmava Oller. Però, en quin cantó resa la raó. En cap. Aquesta no existeix. Emperò, el Sr. Jordi Oller ens mostrà com a la vida real, la despersonalització que sofrim i que ens fa convertir-nos en autòmates del nostre medi sovint ha de ser regada amb una meditació dirigida cap allí on normalment no hi pensem mai; allí on hem d'estructurar-nos com a persones i millorar el nostre comportament. Tots aquells tabús (sexe, drogues, depresions...), tot pot ser reconduït, només fa falta deixar unes hores cada dia per ser nosaltres mateixos, sense que ningú ens pugui dir res en contra. Això és auto-control; un autogovern del medi que estableix un enfocament coetani amb la nostra realitat personal i ambiental (amb la feina, amb les persones, amb la societat); una realitat què es construeix com un partit de futbol-com deia Brichs- construint la jogada. Un ordre cívic que, a vegades vol un sacrifici especial, tastant allò que no ens agrada, per tal d'arribar al nostre objectiu, que no sempre és agradable. Un optimalisme reflectant que ens embolcalla per arribar a esdevenir el que volem ser i no allò que ens han dit que siguem.

Jordi Oller amb el públic assistent. Quasi dues hores van tenir més de quaranta persones expectants davant imatges, música relaxant i videos interactius, que Oller va usar en la conferència.

Imatges: Cortesia de la Vocalia d'Acció Literària i Filològica de l'Ateneu Terrassenc