El cant dels federins terrassencs

Des d'antic, els cants populars han estat una eina de comunicació del poble de Catalunya. Amb la vinguda del moviment modernista al nostre país, una munió de literats i altres erudits volgueren 'arxivar' part d'aquell coneixement patriòtico-popular, tot emfatitzant-lo amb volumiosos compendis i tractats, molts dels quals foren adaptats en nombrosos llibres i edicions privades ja en el temps de la Segona República. Un dels autors que féu això possible fou Joan Amades. En tota una sèrie de recopilatoris publicats fins, quasi, el final de la guerra del 1936-39, ens obsequià amb tot un repertori de llegendes i rondalles catalanes com la del gegant de la roca o el pi de les tres branques.
Amb tot, cal esmentar que, aquesta proesa conservadora ve de molt més antic. Només cal recordar l'adaptació de tragèdies històriques per un Serafí Pitarra que nodria llurs obres d'profund caràcter satírico-burlesc; o el mateix Pi i Maragall amb el seu tractament de la faula del Comte Arnau.
Doncs bé, com que els goigs de la burla i l'escarni no són propietat exclusiva del segle XIX, us hem de manifestar que, rera la nostra basarda i la mofa que ens puguin causar alguns dels textos populars més 'exòtics', com diria un amic meu del que me'n reservo llur identitat; cal dir que en ells es troba la verdadera fe i esperit del què som i, encara que a molts els hi pertorbi, sempre serem.
D'aquesta manera ens ho manifesta un grup força heterogeni d'homes i dones que, si en el passat mes de maig d'enguany tinguérem l'oportunitat de veure'ls en acció, també en aquesta pàgina, ara, ja posats en el nostre terreny literari, ens ofereixen un cant, popular, nou, del segle XXI, però amb l'herència clàssica del XIX, tot fent córrer la veu de que la poesia del poble, lluny del que poguéssim pensar, és més viva que mai.

Com aviat haureu tots vist
haurem solucionat aquestes mofes
amb lo mateix nombre d'estrofes
que anys va arribar Crist

Anim companys, que serem bona colla!
Que si, com diu la cançó, per ser carlí
cal costum de ser pobre, aquí no hi ha gran o fadrí
que tingui prou diner per anar fent bullir l'olla!

I en Nacho per fer-nos de padrí
des de Bocairent ha vengut
greu ens sabrà haver-lo convençut
si avui no ens deixeu lluir

Terrassencs! Estatut o fuero?
si potser ni sou constitucionals
cony de colla de carcamals
sacudi'ls, desperta-ferro!

Però, tornem a ser a Terrassa?
que d'aqui en sortírem escaldats!
casumdena, que no els calen soldats!
el que ens guia ens enganya!

En Juliol, un vint-i-dos,
vinguérem per primera vegada
però amb vostra caixa ben guardada
escaldats vam tocar el dos.

Quina calor! Quina escaldufada!
poca gent vam arribar a veure
i d'aqui només en vam treure
pols, xafogor i la roba ben suada.

Venim de Manresa, ei en rodalies!
Que ara ja us els han traspassat
a Sabadell 'nàvem', però 'retrassat'
i aquí també podem fer 'tropelies'.

Tot i que ben bé que em sembla
que de les co-capitals
pel que fa a cabals
em caigut a la més tendra.

I mira que ha de ser Vila aburrida
si tenen patata en vaga i pansida
sort que la butifarra és més trempada
i sobre tot la tarregada.

A Santa Coloma 'nàvem', de Gramanet,
però a rodalies ens ha informat
que ja fa dies se'ns a adelantat
d'aquell ajuntament algun pillet.

Sort que ens han avisat,
imagina't la cara de babau,
com la que devíen fer al Palau,
que davant la caixa ens hagués quedat.

Si, en Millet va ser un bon pinta,
però que me'n dius de'n Matas
coronat rei de les estafes
que es feu un palau nou de trinca.

I no t'oblidis del 'Bigotes', reïra de bet!
ja ens podem estrènyer el cinturó
de'n Bàrcenas, Costa i tota la congregació,
que no en queda un pam de net!

I nosaltres 'nem' de durs?
si no els podem fer la competència
que som la pura innocència
comparats amb 'quets' barruts!

Si, va, i qui vulgui ser Carlí
que s'aconsoli a ser pobre!
però, no hem vist uns Federals pel camí
dieu que venien, ho porto escrit a sobre.

Ben disposats a fer-nos 'xixina'
ens encalçàven 'questos' federals
però a la Rambla els municipals
els han dit: Ei, no porteu l'enganxina!
també els nostres a cavall

em deixat a l'oficina
tramitant l'enganxina
i els permisos del carall.

Nosaltres bé som més de deu,
però amb els tràmits i històries
cèdules, certificats i cabòries
només arribes si vas a peu.

I els federals 'nàven ' en cotxes
a la Rambla s'han desorientat
i a Sabadell s'han trobat
entro rotondes, sots i obres.

Que hi faran a aquell poblet
on, diuen, els 'inglesos' s'emporten l'or.
Proclamar cantó federal, ai senyor,
ja son ganes de fer el ximplet!

Federals? 'Xó' és fer el galifardeu!
i no son 'inglesos' sino madrilenys

mireu que vostre sou durarà menys
amb les quincalles que'ls compreu.

Si, i a Terrassa també volen aquest 'colmado'
ja son ganes de copiar els saballuts
que a Egara saben, som un barruts,
per molt gara-gara els faci en Navarro.

Va! Que no sortirà responsable
a defensar vostre erari?
Tinent d'alcalde, apotecari
ardiaca o mosso d'estable?

El primer intent en acció noble
en tinent d'alcalde i forner
us va salvar vostre diner
i un monument els bastí el poble.

Poques ganes hi veig jo
de defensar la vostra caixa
deu ser que la moral està baixa
en veure del monument la 'ranció'.

O és que ara ja no se'ns veu banya?
Abans xics i grans 'naven' corrent
i al campanar tocave sometent
i avui fins i tot en Xavi ens acompanya!

O potser l'Ajuntament s'ha gastat
en túnels, metros i obres
el diner de rics i pobres
i de defensa no té necessitat?

Per diner poc patiran
encara que s'acabi el totxo
ara del setze al 'diesiotxo'
el nostre IVA apujaran.

I tots quiets com un cargol
crisi, 'paru', tot son fets
que us tenen ben distrets
amb toros, tele i futbol.

Amb en Xavi al Barça campió!
Però el Terrassa baixa a tercera
tot i al Sant Cristobal tenir pedrera
d'aquesta no teniu pas salvació.

I tot 'xo' no em pas cantat,
qu'un xiulava tot content
sens ser-ne gaire conscient
i l'SGAE ja l'ha demandat.

La cantarella ja hem acabat
ja està bé de maniobra
ens 'nanem' a buidar l'olla
que ja és hora d'omplir el pap.

Apa, adeu bones gents
d'aquesta moderna ciutat
que ja us hem ben robat
no el diner, però si lo temps!

Copyright:

Del poema i la imatge:

La colla dels federins de Terrassa©

.
Introducció:

Àngel Brichs©

Escriptor

Redactor de la revista RUBRICATA

.

Publicat en aquest bloc amb la prèvia aprovació dels seus autors:

www.literaturadart.blogspot.com

Advertències lectores:
Si trobeu errades en aquests versos, no us esgarrifeu, són carlins.

Imprimir artículoWikio