Des d'antic, els cants populars han estat una eina de comunicació del poble de Catalunya. Amb la vinguda del moviment modernista al nostre país, una munió de literats i altres erudits volgueren 'arxivar' part d'aquell coneixement patriòtico-popular, tot emfatitzant-lo amb volumiosos compendis i tractats, molts dels quals foren adaptats en nombrosos llibres i edicions privades ja en el temps de la Segona República. Un dels autors que féu això possible fou Joan Amades. En tota una sèrie de recopilatoris publicats fins, quasi, el final de la guerra del 1936-39, ens obsequià amb tot un repertori de llegendes i rondalles catalanes com la del gegant de la roca o el pi de les tres branques.
Amb tot, cal esmentar que, aquesta proesa conservadora ve de molt més antic. Només cal recordar l'adaptació de tragèdies històriques per un Serafí Pitarra que nodria llurs obres d'profund caràcter satírico-burlesc; o el mateix Pi i Maragall amb el seu tractament de la faula del Comte Arnau.
Doncs bé, com que els goigs de la burla i l'escarni no són propietat exclusiva del segle XIX, us hem de manifestar que, rera la nostra basarda i la mofa que ens puguin causar alguns dels textos populars més 'exòtics', com diria un amic meu del que me'n reservo llur identitat; cal dir que en ells es troba la verdadera fe i esperit del què som i, encara que a molts els hi pertorbi, sempre serem.
D'aquesta manera ens ho manifesta un grup força heterogeni d'homes i dones que, si en el passat mes de maig d'enguany tinguérem l'oportunitat de veure'ls en acció, també en aquesta pàgina, ara, ja posats en el nostre terreny literari, ens ofereixen un cant, popular, nou, del segle XXI, però amb l'herència clàssica del XIX, tot fent córrer la veu de que la poesia del poble, lluny del que poguéssim pensar, és més viva que mai.
Com aviat haureu tots vist
haurem solucionat aquestes mofes
amb lo mateix nombre d'estrofes
que anys va arribar Crist
Que si, com diu la cançó, per ser carlí
cal costum de ser pobre, aquí no hi ha gran o fadrí
que tingui prou diner per anar fent bullir l'olla!
des de Bocairent ha vengut
greu ens sabrà haver-lo convençut
si avui no ens deixeu lluir
si potser ni sou constitucionals
cony de colla de carcamals
sacudi'ls, desperta-ferro!
que d'aqui en sortírem escaldats!
casumdena, que no els calen soldats!
el que ens guia ens enganya!
vinguérem per primera vegada
però amb vostra caixa ben guardada
escaldats vam tocar el dos.
poca gent vam arribar a veure
i d'aqui només en vam treure
pols, xafogor i la roba ben suada.
Que ara ja us els han traspassat
a Sabadell 'nàvem', però 'retrassat'
i aquí també podem fer 'tropelies'.
que de les co-capitals
pel que fa a cabals
em caigut a la més tendra.
si tenen patata en vaga i pansida
sort que la butifarra és més trempada
i sobre tot la tarregada.
però a rodalies ens ha informat
que ja fa dies se'ns a adelantat
d'aquell ajuntament algun pillet.
imagina't la cara de babau,
com la que devíen fer al Palau,
que davant la caixa ens hagués quedat.
però que me'n dius de'n Matas
coronat rei de les estafes
que es feu un palau nou de trinca.
ja ens podem estrènyer el cinturó
de'n Bàrcenas, Costa i tota la congregació,
que no en queda un pam de net!
si no els podem fer la competència
que som la pura innocència
comparats amb 'quets' barruts!
que s'aconsoli a ser pobre!
però, no hem vist uns Federals pel camí
dieu que venien, ho porto escrit a sobre.
ens encalçàven 'questos' federals
però a la Rambla els municipals
els han dit: Ei, no porteu l'enganxina!
també els nostres a cavall
tramitant l'enganxina
i els permisos del carall.
però amb els tràmits i històries
cèdules, certificats i cabòries
només arribes si vas a peu.
a la Rambla s'han desorientat
i a Sabadell s'han trobat
entro rotondes, sots i obres.
on, diuen, els 'inglesos' s'emporten l'or.
Proclamar cantó federal, ai senyor,
ja son ganes de fer el ximplet!
i no son 'inglesos' sino madrilenys
amb les quincalles que'ls compreu.
ja son ganes de copiar els saballuts
que a Egara saben, som un barruts,
per molt gara-gara els faci en Navarro.
a defensar vostre erari?
Tinent d'alcalde, apotecari
ardiaca o mosso d'estable?
en tinent d'alcalde i forner
us va salvar vostre diner
i un monument els bastí el poble.
de defensar la vostra caixa
deu ser que la moral està baixa
en veure del monument la 'ranció'.
Abans xics i grans 'naven' corrent
i al campanar tocave sometent
i avui fins i tot en Xavi ens acompanya!
en túnels, metros i obres
el diner de rics i pobres
i de defensa no té necessitat?
encara que s'acabi el totxo
ara del setze al 'diesiotxo'
el nostre IVA apujaran.
crisi, 'paru', tot son fets
que us tenen ben distrets
amb toros, tele i futbol.
Però el Terrassa baixa a tercera
tot i al Sant Cristobal tenir pedrera
d'aquesta no teniu pas salvació.
qu'un xiulava tot content
sens ser-ne gaire conscient
i l'SGAE ja l'ha demandat.
ja està bé de maniobra
ens 'nanem' a buidar l'olla
que ja és hora d'omplir el pap.
d'aquesta moderna ciutat
que ja us hem ben robat
no el diner, però si lo temps!
Del poema i la imatge:
Introducció:
Advertències lectores:
Si trobeu errades en aquests versos, no us esgarrifeu, són carlins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario